El telepaqui
No sé si és certa l’afirmació que llança Xavier Bosch en la seva darrera novel·la, Se sabrà tot sobre el fet que la venda ambulant de cervesa serveix per finançar Al Qaeda (suposadament aquest home té notables fonts periodístiques que a mi se m’escapen). D’allò que no es pot dubtar en cap moment és que la comunitat paquistanesa, que són els principals venedors d’aquest producte al carrer, ha vengut a Barcelona per treballar. Al darrera del seu gran cant “cervesa, beer, amigo” s’hi amaguen uns tipus que estan disposats a fer més hores que un rellotge per dur el fruit del seu treball a casa –independentment de si subvencionen als barbuts o simplement intenten pagar la universitat als fills-. Aquesta immigració està donant una lliçó brutal als altres, perquè han arribat i han progressat per la via de quedar-se els badulakes i bona part dels negocis de telefonia, i perquè són els principals subministradors de begudes alcohòliques al carrer.
Obviarem per un moment el fet que l’Ajuntament de Barcelona hauria de controlar la venda ambulant. L’Ajuntament ja ha demostrat tantes vegades una deixadesa de les seves funcions que no ve d’aquí, veritat? I ara només faltaria que es posassin a regular la venda de begudes quan no són capaços d’aturar la venda de droga a la cruïlla del carrer Avinyó amb Comtesa de Sobrediel, que fa anys i panys que dura –fins i tot s’hauria de pensar que en connivència amb la Guàrdia Urbana, que sempre està a vint metres d’allà i mai no fa res, ni tan sols actua quan els traficants es passegen matxet amb mà per dirimir els seus conflictes de competència-. Obviarem per un moment que aquesta gent no paga llicències ni imposts i que cada any generen un bon volum de vendes que perjudiquen els bars i establiments legals –molts dels quals, tot sigui dit, es volen lucrar de forma exagerada amb les consumicions desorbitades- i obviarem també que aquesta economia submergida suposo que deu estar fortament controlada per màfies i similars.
El que interessa destacar de la comunitat de venedors de cervesa és la seva immensa capacitat de feina i la inventiva que tenen. A Gràcia, on sembla ser que la pressió policíaca és més forta (no sé sap ben bé per què els policies tenen certa afició a destorbar les convivències en els indrets on hi ha moltes places, hi ha molt jovent i es parla molt en català) els paquistanesos, que saben que al jovent –ep, entès com a gent amb ganes de passar-ho bé de fins a 40 anys i més encara- no els fotrà fora del carrer cap normativa municipal així que comenci a fer bon temps, han ideat un nou sistema per no arriscar-se a tenir les cerveses sempre a sobre –un decomís pot acabar amb bona part dels guanys si no és que té conseqüències més greus: el telepaqui. Avui en dia els veïns habituals del barri poden trucar a un telèfon mòbil aconseguit prèviament a la plaça i en un grapat de minuts el proveïdor habitual davallarà amb les llaunes sol·licitades que a més a més tendran un avantatge principal: estaran fredes.
No sóc bevedor de cervesa, però tots els meus amics coincideixen en les virtuts impagables del telepaqui i de la cervesa freda, i tots coincideixen en el fet que la policia hauria de dedicar-se a perseguir altres coses i no aquests homes que estan fent un servei a aquells que, malauradament, no poden o no volen pagar els preus abusius del líquid element en un bar. La plaça pública és de tots. Per què s’ha de penar consumir cervesa assegut en un banc i en canvi s’ha de lloar el fet que es prengui assegut en la terrassa d’un bar? Per què la policia de Barcelona no es dedica a perseguir els crims reals i deixa aquesta gent en pau? Per què no lloam la capacitat de treball i els invents dels immigrants que realment demostren que vénen a casa a guanyar-se la vida? I sobretot, perquè molesta tant que hi hagi joves al carrer conversant, això és pensant? Serà que l’Ajuntament de Barcelona té por que aquests joves puguin arribar a imaginar un món millor? La última pregunta té, sense cap mena de dubte, resposta afirmativa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada