LLOPS, BÈSTIES, MUNTANYES MALEÏDES

Aquests dies de fred, edredon fins a gairebé el nas, làmpada oberta i bona lectura. Això és el que aconsella la saviesa popular i precisament de saviesa popular ens parla el llibre de Pep Coll, Muntanyes Maleïdes, que La Butxaca va recuperar l'any 2008 en un format que li dóna una segona vida al llibre i que ens permet gaudir-lo allà on volem. Els Pirineus se'ns presenten de mans d'un pirenaista reconegut que excel·leix per la seva qualitat literària en el recull. Llops udolant en altres nits pretèrites, óssos i altres bèsties, poblen aquestes muntanyes maleïdes, amb els humans com a principals depredadors del territori.

ANDREU GALAN

"La realitat és un incendi.
La poesia consisteix a preservar-ne les flames"

ANDREU GALAN, "Cansat de Diumenges". Labreu Edicions.

PEP MARIA AGUILÓ, EL PERIODISME HONRAT

Li devia aquest post des de fa molt de temps. Segurament molts de vosaltres el coneixeu. Es tracta de Josep Maria Aguiló, periodista durant molts anys del diari Última Hora i corresponsal de l'ABC a Palma. Va deixar el periodisme en el diari de la ciutat per coherència ideològica i personal, en desacord amb la campanya contra Aina Calvo.
En Pep Maria és un gran amic, una persona amb qui pots confiar, passi el que passi. Aquest Nadal em vaig retrobar amb ell després de mesos de no veure'ns. I amb en Toni Gomis. Un altre dels tipus que duc al cor des de fa molts anys. En Pep Maria va arribar al periodisme després de jo, però d'ell vaig aprendre moltes coses: a suavitzar algun titular, a donar sempre una darrera oportunitat a les fonts per matisar les seves declaracions, a fer la feina ben feta encara que això implicàs acabar a altres hores de la matinada. En Pep Maria és un tipus eqüànime, desorganitzat però magistral, una autèntic prodigi de la natura a l'hora de consumir dolços que cap altre cos humà podria metabolitzar. Com tothom, té els seus defectes, però les seves virtuts el superen. És un amic, i aquest Nadal els reis no podrien haver duit res millor que el seu retrobament. Que te vagi tot molt bé.

UNA QÜESTIÓ DE 5%

Aquests darrers dies passats a Ciutat per començar el nou any han estat intensos. A banda de les festes hi ha hagut reunions, trobades amb amics i algunes discusions sobre política (millor ho anomenarem converses). Sigui com sigui, el que està clar i el que sembla que molta gent ha perdut de vista, és la necessitat imperiosa que els diferents partits nacionalistes que es presentin a les properes eleccions aconsegueixen superar la barrera del 5% dels vots emesos. Això és fonamental tenir-ho clar perquè en aquestes properes eleccions crec que el gran guanyador serà l'abstenció. Per això mobilitzar el vot nacionalista serà clau: potser mai un diputat haurà costat tant poc. El PSM hauria de començar a decidir la seva estratègia -Bloc o no, amb EU o no- així com les altres forces: UM, ERC i Entesa per Mallorca (ep, i alguna cosa nova que pugui sortir). Mentre a Catalunya l'independentisme ja preocupa i molt, a Mallorca sembla que la cosa no estigui particularment ben arrelada, així que cal començar a fer esforços ja.