LLIBRE DE BONS PROPÒSITS 14

Figueres (o el Dalí Tripp)

La importància de la ciutat de Figueres, des que compta amb el museu Dalí, és de primer ordre per a l’ingrés de divises en el país. El museu dedicat al pintor provocador és un dels més visitats de Catalunya i això suposa una font d’ingressos molt considerable (és clar que si descomptam les visites fetes pels propis catalans la xifra davalla, però no ens queixem, no deixa de ser diner invertit en cultura). Reconec que a mi la gran majoria de les obres de Dalí no m’agraden encara que em pugui atreure la seva figura, la d’un tipus que es va dedicar, fonamentalment, a prendre el pèl a la gent i a guanyar pasta amb això. Les seves bogeries surrealistes li feren guanyar diners, però hauríem de preguntar-nos per la seva ètica i llavors... de totes maneres mai no es pot jutjar els autors per les seves idees, sinó per les seves obres, per allò que han aportat. Si fos de l’altra manera ningú no llegiria, per exemple, El viatge al fons de la nit, de Céline, possiblement un dels millors llibres de la història de la literatura. Per no parlar de les obres de Josep Pla, que sovint són part de les millors proses escrites en català al llarg del segle XX. Era un adjectivador brutal i també un home que s’havia equivocat de bàndol. Només és per deixar clar que Dalí no m’agrada perquè no m’agrada –en general- el seu art, no per les seves actituds vitals.

De totes maneres, la importància de Figueres en el país és molt més elevada. Geogràficament està situada en un indret molt important, en el lloc que permet controlar grans extensions de territori també de la Catalunya Nord. Figueres ens ajuda a entendre que som el que som (i aquí que cadascú pensi que som el que som que ell vulgui) gràcies o per culpa de la nostra situació en el món. I que ens cobegen precisament per aquesta situació en el món. Per Figueres es va a Europa i Europa, encara ara, és el món.

Catalunya no és independent perquè té els passos que duen de cap a Europa. A la Guerra dels Segadors els portuguesos aconseguiren sortir de la monarquia espanyola i els catalans hi haguérem de quedar sotmesos precisament perquè Figueres és on és, és a dir, perquè el nostre país té els passos naturals més importants per comunicar la Península Ibèrica amb el món i això és quelcom a que no volen renunciar ni de grat ni per força els espanyols. Els portuguesos aconseguiren la independència, però es quedaren en aquell cul de sac de món que encara té la sort de comptar amb l’Oceà Atlàntic com a sortida, però no ens enganyem, no és el mateix exportar al món en vaixell que fer-ho per carretera i això és una de les causes que poden ajudar a explicar la crisi econòmica que sempre ha patit la lusitània (a més a més de la dictadura més llarga d’Europa i una guerra colonial de la qual encara es paguen les conseqüències). És una mica com Galicia (de fet, potser haurien de formar el mateix país, no?), que també està molt allunyada de qualsevol comunicació per carretera amb Europa.

I és que Europa, per als catalans, hauria de ser el nostre principal mercat. Me fan molta gràcia els productors de qualsevol cosa susceptible de ser boicotejada a Madrid per les polítiques anticatalanes (llegeixi’s, per exemple, cava). Crec que és un error de concepte intentar la conquesta del mercat espanyol podent intentar conquerir directament el mercat europeu (i l’asiàtic i l’americà). És més important exportar fuets a Alemanya que fer-ho a Madrid, és molt millor inundar de cava Dinamarca, Suècia i Noruega que no Andalusia, és molt millor trobar els nostres actius a França, Itàlia, Àustria, Txèquia o Polònia que no a Burgos. Perquè el dia de demà, quan aconseguim la independència de l’estat espanyol, el que caldrà és tenir mercats oberts en qualsevol lloc que no sigui Espanya. Per això una ciutat com Figueres és tan important, perquè constitueix una de les nostres portes al món. Per Figueres hi entren divises, per Figueres n’haurien de sortir les mercaderies dels nous Països Catalans independents.

De moment, Figueres és avui per avui una de les principals atraccions per als estudiants universitaris de mig món que vénen a parar a casa nostra gràcies al programa Erasmus. El programa Erasmus és el que ha aconseguit crear més intercanvis lingüístics del món: és molt probable que un noi alemany vingui a Barcelona per aprofundir en el seu coneixement d’espanyol –ni pensar que les universitats catalanes vagin pel món explicant que allò que es parla a Catalunya és el català, no fos cosa que fes por als potencials clients i no vinguéssin- però que acabi tornant a casa sabent molt italià gràcies als cinc o sis mesos passats amb una noia italiana que també venia a aprendre espanyol però que ves per on torna a casa amb unes ganes boges d’anar a Alemanya que no pot acabar d’explicar massa bé a la família. Figueres és la principal destinació del que es coneix com a Erasmus Tripp, que és on es comencen a forjar aquestes aliances lingüístiques abans esmentades: tots els erasmus pugen a un bus un dissabte al matí en direcció nord, van directes a Figueres, visiten el museu, dinen, passegen per la contrada, dormen (és un dir) en vells hotels de la costa buits (el viatge es fa sempre en hivern), surten de festa, i a l’endemà tornen a Barcelona. Tot per preus irrisoris, tan barats que fan ganes ser Erasmus. Figueres i el museu Dalí, doncs, són la primera visita cultural de molts erasmus a casa nostra. Per a molts fins i tot serà l’única. Imagineu-vos, doncs, si és important Figueres en la construcció del país: quan aquesta gent torni a casa els parlarà meravelles del viatge que han fet, de la ciutat i del museu, que es traduirà en un major interès i de cada vegada més divises. Ara només ens hem de preocupar de saber on van a parar els diners que deixen els turistes que van al Museu Dalí i procurar, pel nostre interès, que es quedin a casa. Però aquesta ja és una altra història.