QUE OBRIN EL METRO EL DIJOUS
L’obertura del metro durant tota la nit del dissabte ha estat un dels processos democratitzadors més importants de la ciutat de Barcelona, encara que potser ens haurem de fer la pregunta pertinent: per què només la nit de dissabte? Una ciutat on el metro funcioni durant tota la nit, independentment del seu nombre d’usuaris, seria una ciutat que realment creu en el transport públic. D’acord, potser no cal que el metro obri cada nit de la setmana, però ja que l’experiència dels dissabtes ha funcionat, crec que seria lògic estendre-la als dijous i als divendres.
M’explicaré. L’obertura del metro durant les nits de dissabte ha permès una reducció notable dels cotxes que circulen per la ciutat i del nombre d’accidents que se’n deriven. Crec que era un dels objectius que s’havien d’assolir. Ara qualsevol persona pot tornar a casa sense haver d’agafar el seu cotxe i sense haver de pagar el preu abusiu d’un taxi en hores nocturnes ni haver d’esperar a les cinc o a les sis de la matinada per entrar en el primer metro nocturn.
Per tant, seria lògic que aquesta obertura s’estengués a tota la setmana, o com a mínim a dijous i divendres. El divendres surt al carrer i de festa tanta o més gent que el divendres, i només per si sol això queda justificat. El dijous, en canvi, no surt tanta gent però és el dia que aprofiten per anar a fer una copa els universitaris. Molts d’ells no tenen classe el divendres i molts que són de fora de Barcelona si tenen classe aprofiten el divendres per retornar als seus llocs d’origen i per tant surten dijous. Podrien no sortir, em direu. Certament, però ajuntau en una coctelera la dècada fascinant que va dels 20 als 30, afegiu-hi la pressió de tota la setmana estudiant, agafau la competència duríssima de la ciutat i la dificultat de socialització derivada d’un individualisme creixent i tendreu motius més que suficients –a més de les ganes de passar-ho bé- que expliquen per què els universitaris volen sortir de festa.
Per tant, si els dijous surten els universitaris de festa és lògic que el metro estigui obert també tota la nit. El motiu és obvi: dijous a la nit surten al carrer les futures elits del país –bé, o com a mínim les futures elits del país també hi surten al mig del magma dels seus companys de promoció. Ens interessa, en aquest país de fireta nostrat, preservar-ne la seguretat. Ens hi juguem un futur que no es pot estroncar en un simple accident de circulació i ja se sap que els universitaris d’avui són molt més pobres que els treballadors més ínfims de la cadena social. Els seus ingressos freguen el zero perquè les feines temporals i a ratets que alguns es buscaven ja no existeixen i per tant no hi ha doblers per a taxis. Per això és fonamental que el metro obri les portes el dijous i el divendres.
A més a més, hi ha un altre motiu fonamental. El que no es pot consentir és que el metro de Barcelona serveixi per transportar durant les nits de dissabte a extraordinaris vomitadors de cervesa de qualsevol nacionalitat angloparlant i que no serveixi per transportar a perfectes bevedors locals que entre copa i copa hauran discutit sobre el seu sistema universitària i tal volta pensaran que cal fer una revolució i canviar-ho tot. Encara que al dia següent, amb una ressaca de l’hòstia, ho vegin tot d’una altra manera. Com a mínim ells, durant l’etilisme, han pensat. El sac de patates vomitador guiri que el dissabte 1 de maig anava en el metro de la L4 a les dues de la nit només té un pensament: posar el cap per avall per no ofegar-se amb el propi vòmit. Això sí, Visc a Barcelona, la millor botiga del món.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada