La frontera
Sebastià Bennasar. Diu el govern dels Estats Units que enviarà fins a 1.200 soldats de la Guàrdia Nacional Republicana a controlar les fronteres dels Estats Units amb Mèxic de forma essencial a l’estat d’Arizona que acaba d’aprovar la seva polèmica llei migratòria –i que de moment, en allò bàsic, compta amb el suport de Barack Obama. El president dels Estats Units envia a la frontera els soldats per lluitar contra la immigració –en primer lloc- i contra el tràfic de drogues –en el segon i perquè quedi ben clar l’ordre de prioritats de l’enviament de tropes a les fronteres. El més important és blindar el país més poderós del món (de moment, perquè ja hem vist símptomes de feblesa, com aquells boxadors que encara guanyen els combats però que tothom sap que falta poc perquè arribi algun aspirant per prendre’ls el cinturó) en contra de l’arribada de gent de fora. I és que els Estats Units estan en un moment econòmic terrible i ja no hi ha paradetes de hot-dogs per a tothom en el paradís.
A la vegada acaben d’aparèixer les dades del padró a Espanya que indiquen que en aquests moments hi ha un descens de la immigració per primera vegada en els darrers dotze anys. La crisi està colpejant tothom i ara mateix els immigrants ja no troben feina ni un ambient agradable per intentar una nova vida fora dels seus països d’origen. Però als Estats Units la gent hi vol continuar entrant perquè potser sí que és veritat que es creu que allà qualsevol persona pot complir el somni americà –que en la major part dels casos és enviar dòlars o euros a casa perquè els que s’han quedat ho passin una mica menys puta.
Els Estats Units tenen un problema amb Mèxic –i ara és bo recordar allò de Porfirio Díaz de “Pobrecito México, tan alejado de Dios y tan cerca de los Estados Unidos”, recordada fa poc per Hugo Chávez- i Mèxic té un problema terrible anomenat narcotràfic de cap als Estats Units. Els 3.000 quilòmetres de frontera i la quantitat de dòlars que hi passen –en matèria prima o ja reconvertits- fan que molta gent s’hagi enriquit de forma brutal amb aquesta frontera (les fronteres sempre enriqueixen, i si no que li ho demanin a uns quants notables andorrans) i que es visquin drames a costat i costat que són fruit directe del Tractat de Lliure Comerç de l’Amèrica del Nord i dels processos de la mundialització encapçalats per FMI, organització del comerç, G8 i altres mandangues.
Mentre els EUA –i tot Occident per extensió- vulguin consumir a preu barat productes fabricats amb l’explotació dels treballadors a l’altre costat de la frontera, el problema de la droga, de les fàbriques i de Ciudad Juárez continuaran. És una qüestió d’oferta i demanda i ara mateix els EUA continuen demandant una quantitat industrial de drogues i una quantitat industrial de nous esclaus per ser explotats pels seus empresaris en el camp descrit brutalment per Faulkner, Steinbeck i companyia. Em sembla que enviar 1.200 soldats a la frontera es ridícul.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada