dijous, 1 d’abril de 2010

L'article d'avui a La Veu de Mallorca

Opinió

El Caucas i el terrorisme

31/03/2010

Els darrers atemptats a Moscou han tornat a posar sobre la taula un fet evident: la pacificació del Caucas, una de les zones més conflictives del món, està molt lluny d’arribar i la guerra continuarà expressant-se pels mitjans més insospitats i especialment a través del terrorisme a les ciutats russes, amb especial preeminència per Moscou. Mentre Moscou continuï intentant regir els destins de la república de Txetxènia, els seus habitants, de cada vegada més radicalitzats i islamitzats –i cal no confondre les dues coses- continuaran buscant la internacionalització del conflicte per la via del terror.

Els russos arribaren al Caucas fa dos segles llargs per intentar frenar l’expansió territorial de l’imperi otomà. En joc hi havia múltiples coses, perquè en aquells moments la preeminència de la contrada –on hi viu devers mig centenar d’ètnies diferents- era deguda a la seva ubicació estratègica: un pas de comunió en els camins entre el mar Negre i la mar Càspia i un lloc vital per a les connexions entre Àsia i Europa.

La dissolució de la Unió Soviètica va suposar la creació de països nous com ara Geòrgia i Armènia, però la intenció de Txetxènia d’esdevenir una república independent de la mare Rússia es va saldar amb guerres notables entre el 1994 i el 1996. Potser perquè l’atenció mundial estava més pendent de la desintegració de l’antiga Iugoslàvia i del setge de Sarajevo que no d’un indret que alguns ja situarien clarament fora d’Europa i totalment fora del món occidental es varen consentir les brutalitats russes i el setge sobre Grozni.

Avui en dia el Caucas continua tenint una importància estratègica, però sobretot és vital perquè obre la porta a matèries primeres d’especial interès per a Rússia. Aquesta és una de les claus per les quals Txetxènia no té la independència. I és cert que els líders independentistes han imposat el terror. Però no és menys cert que des de Moscou s’ha imposat el terrorisme d’estat i l’estat d’excepció permanent. Per dir això, es carregaren a la periodista Anna Politovskaia.