dimarts, 6 d’abril de 2010

GUILLEM FRONTERA

Opinió | Guillem Frontera

La política, fins i tot en temps del còlera

La situació actual d'UM, en la qual tot sembla tenir un aire de fràgil provisionalitat, limita dràsticament el marge de maniobra en el qual es pot moure Josep Melià Ques per projectar indicis dels nous temps. A Francesc Antich li va mancar finesa en comunicar la defenestració, que es va produir precisament en un moment de canvi en el si d'UM.

El canvi s'adreçava -s'adreça- a la regeneració del partit, però la determinació del PSOE i el Bloc va voler prioritzar altres factors. No seria servidor qui els ho retragués -en el supòsit que això tengués el més petit valor-, perquè el verrim ja era insuportable -i imprevisible en el moment del pacte? No obstant això, entorn de l'amputació hi hauria algunes consideracions a fer, que afecten sobretot les formes, per les quals hom podria percebre, des del comú de la gent, que tot UM arrossegava els mateixos excrements que els qui realment els havien produït i acumulat.

Però ara aquell episodi ja no serveix ni per fer ombra. Això sí, obliga els governants a ser molt més curosos, no ja amb la comptabilitat, sinó, també, en l'aplicació de la intel·ligència a la política: els que governaren amb UM i ara ho fan sense UM estan moralment obligats a esmerçar un plus d'eficàcia, perquè la ciutadania pugui percebre clarament que els afers interns no han enterbolit ni afeblit l'acció de govern. (S'haurà de veure, per exemple, com es desenvolupa tot l'afer, tan poc exemplar de principi, de l'hospital de Son Espases. D'altra banda, a l'equip de govern municipal de Palma no li queda gaire temps per millorar substancialment l'habitabilitat de la ciutat, en clara regressió, almenys en determinats indrets, etc.)

Dèiem, però, que Josep Melià, en aquests moments de tribulació d'UM, té un marge de maniobra esquifit per dir als ciutadans de quina roba serà feta la nova mudada del partit. Fins ara, i a judici de servidor, ha sabut treure un bon partit dels seus escassos trumfos. N'és un bon exemple el missatge adreçat al PP de José Ramón Bauzà i Carlos Delgado: UM no pactarà amb qui derogui el decret de mínims (que Bauzà, que projecta sobre aquestes qüestions la versió més dèbil del seu pensament, despatxa amb un joc de paraules: el decret en qüestió hauria esdevengut, segons ell, un decret de màxims: no és ni enginyós.) Hauria d'haver bastat aquesta advertència perquè el PP es replantegi, almenys, el seu projecte d'atemptat contra el patrimoni cultural del nostre país.
En qualevol cas, allò que volia dir és que, de política, se'n pot fer i se n'ha de fer sempre en qualsevol situació. En les pitjors condicions imaginables, la direcció d'UM n'acaba de donar un bon exemple.