dilluns, 5 d’abril de 2010

BARRABASSADES

El clàssic de R.L. Stevenson 'L'illa del tresor' tindrà el 2012 una nova seqüela, no exempta de polèmica

El retorn del pirata John Silver

Q.A.
Robert Louis Stevenson va publicar el 1883 'L'illa del tresor', que des de llavors ha estat una obra molt llegida

Robert Louis Stevenson va publicar el 1883 'L'illa del tresor', que des de llavors ha estat una obra molt llegida
AVUI

John Silver i Jim Hawkins tornaran a veure's les cares. Els dos inoblidables protagonistes de la novel·la de Robert Louis Stevenson L'illa del tresor(1883) tindran vida més enllà de la que va descriure l'escriptor escocès. El poeta Sir Andrew Motion, nomenat Poet Laureate pel govern britànic -menció honorífica que comissiona el designat a fer poemes d'encàrrec amb motiu d'ocasions d'Estat especials-, n'està escrivint una continuació.

No és la primera vegada que els personatges de Stevenson són presos com a excusa per bastir una altra història. El 1924 se'n va publicar una de prou famosa escrita per Ad Howden Smith. En aquella ocasió, però, els protagonistes centrals eren el capità Flint i el vaixell Hispaniola. La més recent és del 2001, escrita per F. Bryan. El llibre de Motion, que serà publicat per Jonathan Cape, apareixerà el 2012.

Els fills dels protagonistes

El títol que fins ara ha transcendit de la seqüela no és gens original: El retorn a l'illa del tresor. El narrador de la novel·la de Stevenson era el jove Jim Hawkins, que rememorava el viatge que va fer en companyia de l'hisendat senyor John Trelawney i del doctor Livesy a l'illa del tresor. Molts anys després, Motion situa Jim en un pub als afores de Londres, al costat del riu Tàmesi, on viu amb el seu fill, Jim Junior.

Quan Jim pare inicia l'aventura que el durà a l'illa del tresor, també viu en un pub, anomenat Almirall Benbow, al camí de la costa que condueix cap a la ciutat portuària de Bristol. En la seqüela, Jim Junior rep la visita de la filla del pirata d'una sola cama, John Long Silver, que al final de L'illa del tresor aconsegueix tornar amb l'expedició a Bristol, després que ha fracassat la seva doble traïció: primer als armadors del viatge a l'illa, després als seus companys de malifetes. La filla de John Silver convenç el fill de Hawkins perquè robi el mapa de situació de l'illa al pare i vagi amb ella a la recerca de les restes del tresor.

L'anunci de la continuació de L'illa del tresor obre, de nou, un vell debat en el món de la ficció i la creació artística. Un debat que irromp a mesura que arriben, en aquest cas a les llibreries, obres que arrenquen d'un altre original.

Fa dos anys, per exemple, amb la celebració del centenari del naixement d'Ian Fleming, l'editorial Penguin va publicar l'obra Devil my Care, de Sebastian Faulks, venuda i publicitada, oficialment, com la 36a novel·la de Bond. Operació comercial? Sens dubte. Legitimitat legal? En aquest cas, sí, perquè els hereus de Fleming van triar Faulks per continuar fent calaix amb les famoses aventures de l'agent 007. Interès artístic? La crítica es va limitar a apuntar que era un Bond prou estàndard, però sense el toc màgic de les millors històries originals. Potser part de l'encert de Faulks va ser escriure'l com ho feia Fleming: 2.000 paraules per dia, mil al matí i mil més a la tarda. Fleming, a més, prenia prou còctels entremig, cosa que Faulks no va fer i que, tal vegada, explicaria la manca d'esperit del text.

Allargar la vida a Holmes

Hi ha altres variants de la utilització de personatges de ficció. A Els anys perduts de Sherlock Holmes, Jamyang Norbu, un polític i escriptor tibetà que viu exiliat als Estats Units, va refer les passes del famós detectiu durant els dos anys que va passar al Tibet. El 1891, els seguidors de Holmes van embogir en saber que l'heroi havia mort durant una lluita amb el professor Moriarty als salts d'aigua de Reichenbach. Dos anys més tard, la pressió popular va fer que Conan Doyle revifés el personatge argumentant que havia passat dos anys pel Tibet. Norbu va omplir de contingut aquesta estada al Tibet.

No hi ha dades sobre cap pressió popular per ressuscitar Jim Hawkins, però un cop d'ull al Facebook de Stevenson pot explicar, si més no, la popularitat del narrador de L'illa del tresor i les possibilitats de negoci que des de l'editorial Jonathan Cape veuen en el llibre de Motion. Una altra cosa, però, serà aconseguir escriure un altre clàssic.