Pot aquest article tenir més lectors que...?
A Nestlé li va sortir el tir per la culata en voler posar la seva pica particular en el Flandes global: la pàgina oberta al Facebook per als admiradors d'una coneguda galleta amb xocolata va servir més per denunciar els estralls que provoca el conreu intensiu d'oli de palma que per generar adhesions a la llepolia. L'activisme 2.0 es vertebra, idò, cercant els punts febles de les companyies "globalitzadores" i despertant el sentit crític dels consumidors, que en tenim, pel que es veu.
La xarxa social per excel·lència -quan parlam de xarxa social "generalista" parlam de Facebook, bàsicament- ens dóna de vegades aquestes sorpreses, cansats com estam ja de comptar quants de pebres ha recollit en Tal o en Pasqual -sovint, ailàs, en horari lectiu- o què li ha dit sobre el futur la galleta de la fortuna a na Mona o na Ramona, dues de les activitats preferides d'alguns amics del meu negre. Els perfils es construeixen també exhibint llibres que hem llegit o ciutats que hem visitat, més que coneixent llibres que hem entès o ciutats viscudes, però aquesta és una altra història que ja explorarem si en tenim ganes un altre dia.
Crea, la comunitat virtual aquesta, un miratge curiós en tots els usuaris: compartint fílies i fòbies amb tot el planeta ens ajunta a centenars perseguint objectius comuns, donant a entendre una força de cal déu, quan probablement n'hi ha uns quants milers més compartint els objectius contraris i creient-se igualment poderosos i incontestats. Com amb tot, gran part del mèrit és en la formulació: així trobam que un "burro català" (sic) desafiant Rajoy (64.783 admiradors i aconsegueix l'objectiu, ja que el president del PP no arriba als vint-mil) té més adeptes que el "burro català" (sic) tot solet (8.412 admiradors).
També hi ha qüestions serioses que mouen adhesions desiguals: mentre més de tretze mil persones repartides en tres grups -no hem comprovat duplicitats- reclamen un circuit de fórmula 1 a Mallorca (glups!) només 235 s'han ajuntat per manifestar-s'hi virtualment en contra. En tot cas, la percepció sempre és que la cosa que tenim entre mans és molt grossa, encara que no sigui més que el reflex global del llogaret.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada