dijous, 22 d’abril de 2010

ELOY FERNÁNDEZ PORTA

L’assagista voraç (Elogi d’Eloy Fernández-Porta)

Que l’editorial Anagrama, de Jorge Herralde, és un dels principals referents culturals a l’Estat espanyol és quelcom que ningú no pot posar en dubte. Les seves col·leccions ens han permès llegir el bo i millor que es produeix en llengua espanyola i també en altres indrets del món. La seva aposta per la literatura britànica ha estat l’exemple perfecte de la tenacitat en la construcció d’un catàleg i ningú mai no li estarà prou agraït per haver-nos acostat l’obra del millor escriptor contemporani: Roberto Bolaño (punt de vista subjectiu).

De totes maneres, una de les millors coses que ha fet l’editorial són dues col·leccions modèl·liques: Argumentos i Crónicas. A la primera recull l’assaig entès en sentit ampli i sense tancar-se a cap tema. En la segona es fonamenta en temes vinculats al periodisme i al gran reportatge. L’altra cosa fonamental de l’editorial d’Herralde ha estat la creació del premi Anagrama d’assaig. La primera aventura d’aquest guardó arrenca el 1973, ja sabeu, l’any infaust de la presa de la Casa de la Moneda per Pinotxet i companyia que se saldà amb un premi Nobel per a Kissinger molts anys més tard! A Espanya estàvem en plena dictadura i a Portugal ni s’imaginaven que un any després viurien la Revolució dels Clavells. Doncs ja llavors es creà un premi capital per al desenvolupament d’un país.

Resulta que ara el premi Anagrama ha anat a parar a mans d’Eloy Fernández Porta, professor de la Universitat Pompeu Fabra i avui per avui el millor assagista de la seva generació –en paraules d’Herralde. Porta, nascut el 1974, acaba de crear un llibre que du per títol €®O$, La superproducción de los afectos, un assaig que indaga en les fórmules de l’amor en aquest món de cada vegada més individualitzat. No entrarem en detalls perquè el llibre encara no està editat i no val la pena parlar sobre el que suposadament diu algú que hi podrem trobar. Ja ho veurem en estar cuit.

El que sí que és important assenyalar és que aquest premi suposarà la consagració definitiva d’un intel·lectual de nova fornada. En aquest país nostrat on la literatura en sentit ampli ocupa de cada vegada menys espai als mitjans de comunicació i on l’assaig encara molt menys, el premi Anagrama contribuirà a donar una major visibilitat a l’obra d’un pensador fonamental del nostre temps. He tengut la sort de tenir a Fernández-Porta com a professor a la Pompeu. Vaig avorrir-lo quan m’explicava vés a saber quins aspectes de la llengua espanyola. Vaig entusiasmar-me quan el vaig tenir de professor d’història del cinema. En aquelles classes Fernández-Porta no tan sols va tenir l’encert d’ensenyar-nos cinema, sinó que ens ensenyà a pensar.

Tenir un intel·lectual que domina les noves tecnologies, que parla de coses que ens envolten i que a més a més té una prosa sensacional és un motiu d’alegria. Mentre arriba el nou llibre podeu entrar en Afterpop (Berenice, 2007) i Homo sampler (Anagrama 2008) i descobrireu un assagista voraç que sap que això també és literatura. I de la bona.