noves tecnologies?

Contra el Farmville

Sebastià Bennàsar.

Aquests darrers dies els republicans americans van una mica alçurats i ja estan preparant la campanya per a les properes eleccions. L’objectiu –amb imatges extretes dels ideòlegs més extrems de la dreta, en la qual es veu a Obama com un nou Joker, el temible enemic de Batman- es fer que l’opinió pública vegi el primer afroamericà president de la nació més poderosa del món (encara que l’afirmació de cada vegada sigui més dubtosa) com un socialista.

Convé recordar que als EUA, ser acusat de socialista és ser acusat de compartir alguns punts amb la política comunista de l’extinta URSS, perquè els principis socialdemòcrates ja estan inclosos dins alguna de les famílies dels demòcrates.

Mentre tot això passa, milions de persones al món –més de 22 segons les últimes estadístiques, i moltes de les quals provenen de la Xina comunista-capitalista- es dediquen a jugar al Farmville, el joc que entusiasma a la xarxa social Facebook, o com diuen molts amics meus, al Fesbrut. I és que alguna cosa de joc brut hi ha en això del Farm Ville.

Segurament hi ha poca gent que ha reparat en els principis del capitalisme salvatge que es desprèn d’aquest joc i en com s’assembla al principi fundador de nordamèrica –o com a mínim en el principi que ens han venut-. Resulta que el jugador comença llaurant les terres d’una granja virtual que li ha estat atorgada. A mesura que els seus esforços virtuals donen fruits virtuals la granja es va engrandint de cada vegada més i a poc a poc les collites són millors i més espectaculars. Això permet obtenir fertilitzants, i anar invertint en fer estables, graners i altres coses que permeten tenir granges molt millor equipades i preparades. A la vegada es pot ajudar als amics de la comunitat polinitzant les seves terres (a canvi d’uns doblers virtuals que serveixen per millorar els teus resultats).

El cas és que en aquest joc es tracta sempre de produir, com més ràpid i més quantitat millor. La solidaritat que es practica amb els companys és una solidaritat interessada –com la dels burgesos que adopten nens a algun lloc del món a l’espera de la carta anual, i en canvi són incapaços de fer res per la gent que passa fam a la mateixa ciutat.

Conec molta gent que està totalment enganxada a aquest joc. Jo no hi he jugat mai, però començ a estar fart de converses de sopars i dinars on en algun moment gent que mai no ha trepitjat un terrós comenci a parlar de les seves collites virtuals. Però hauré de felicitar els inventors. Han aconseguit que un munt de gent estigui obsessionada per la producció virtual (sense saber-ne la finalitat). Tot aquest temps invertit en produir es temps que el ciutadà no sols no es planteja què fer ni si un altre món és possible, sinó que es temps invertit en crear nous capitalistes en potència, al mode americà. Potser sí que els republicans faran creure que Obama és socialista.