dimarts, 30 de març de 2010

El mestre llorenç capellà...

Opinió | Llorenç Capellà

Matas, JR i el cataclisme

El militant de base més influent de l'Estat va comparèixer davant el jutge Castro amb una corbata blava, clapada de mallorquetes, diminutes i fràgils com si fossin papallones, que li havia dissenyat Ben Jakober. En aquells moments, encara no sabia amb certesa quin era el calat de les acusacions de la fiscalia, però per por de mosques ens avançava el seu testament polític: ell, Jaume Matas, porta Mallorca en el centre del pit, prop del cor. Era sincer? Probablement sí. Mallorca, pels Matas-Areal, ha estat una dida generosa i admetent. De manera que una certa estimació, encara que sigui interessada, sí que li han de professar. D'altra banda, tots els estadistes amb vesc a les mans que es veuen estrets per la justícia, des de Macías fins a Fujimori, se senten abocats a fer manifestació pública del seu patriotisme més encès.

I Matas no tenia per què ésser-ne una excepció. Recordem que ha estat un dels agressors més destructius que ha patit Mallorca. Ha fet malbé territori, cultura i llengua. I, per afegitó, ha emparat el període de corrupció més actiu dels darrers trenta anys. Amb ell de cap de l'executiu, el Consolat de Mar va convertir-se en el cau dels falsificadors de signatures més destres d'Europa. I el Govern va ostentar l'índex d'analfabets més elevat del món, atès que són molts els alts càrrecs que no sabien lletra ni aritmètica. Tanmateix, Matas va comparèixer davant el jutge vanant-se del seu amor a la terra amb una corbata tan de copeo que hauria provocat el somriure sarcàstic de Llorenç Villalonga. Sens dubte, cercava complicitats entre l'opinió pública. Però també, aquest retoc del seu look tradicional, ben identificat amb el Jaumetercerisme, simbolitzava un retorn a les essències ideològiques dels seus inicis. Matas és canyellista, tot i que va prescindir de Cañellas sense cap remordiment.

Si Cañellas no té cap corbata amb mallorquetes, ben segur que li agradaria tenir-ne una. Josemon Bauzà, en canvi, no se la posaria mai. Tant la dreta mallorquina com l'espanyola disposen de més referents simbòlics que ideològics. Si Matas s'identifica amb la corbata amb mallorquetes, Bauzà ho fa amb una cinta
rojigualda en el canell. A jutjar pels símbols, Matas i Bauzà semblen personalitats oposades i d'encaix impossible. Tanmateix sols és així en aparença, perquè s'han de considerar peces del mateix engranatge. Juan Belmonte, el torero, va topar-se amb un antic banderiller que havia arribat a batlle del seu poble. Era a la postguerra. Belmonte, sorprès, va voler saber com s'havia produït un canvi tan radical. "Pues mire maestro -li va respondre el banderiller- ¿cómo va a ser...? Degenerando, degenerando...".

Doncs bé, el mallorquinisme o regionalisme de dretes té cicles, sempre degeneratius. Cada cicle comença amb uns plantejaments de país moderats i il·lusionants i, degenerant, degenerant, arriba on arriba. És a dir, a baix del tot. No té vergonya de lliurar-se a Maura, als botifarres de Franco o a la patronal hotelera. Matas semblava el punt d'arribada del cicle de govern que va iniciar-se l'any setanta-set. Però no ho és. Observant-lo amb una corbateta tan nostrada que arrabassaria més d'un sospir a la senyora de la Llapassa, penso que els mals grossos del país encara no han arribat. Després de les vel·leïtats regionalistes amb la traca final d'una pila d'alts càrrecs desfilant pels jutjats, la dreta ha d'abraçar el provincianisme més sinistre. El cataclisme s'identificarà amb JR. No el de
Dallas, sinó el de Marratxí.