article a Mallorca Progrés

EUA i França, gir progressista

Sebastià Bennasar. Barack Obama acaba d’aconseguir un somni. Amb la signatura de la llei de sanitat americana –deixarem de banda això de polèmica, perquè em sembla que només és polèmica per als republicans- el president dels EUA ha aconseguit fer història de nou. Va ser el primer home negre en dirigir la nació més poderosa del món (tot i que en declivi) i ha estat el primer president en aconseguir introduir una mesura de l’Estat del Benestar que beneficiarà a més de trenta milions de persones als quals vol ajudar a sentir-se part de la classe mitjana nordamericana i que ara no podien fer front a la despesa sanitària. Tot això hauria estat impossible sense la mà hàbil però de ferro quan ha calgut de Nancy Pelosi, la líder demòcrata del Congrés i a qui li hem de reconèixer el mèrit.

La nova llei de sanitat d’Obama i la seva aprovació per part del Congrés –després de la concessió als catòlics que impediran que es facin avortaments amb fons estatals- suposa la constatació que els models europeus d’Estat de Benestar no estaven tan desencaminats si fins i tot els EUA, el regne de l’individualisme, hi han acabat sucumbint. És important l’apreciació ara que es parlen de barbaritats com les reduccions dels drets dels treballadors, els acomiadaments més barats o les jubilacions més tardanes.

D’altra banda, la guerra contra la reforma d’Obama –que ha capgirat completament la seva presidència i es torna a mostrar com un líder ferm davant l’opinió mundial- serà dura perquè en joc hi ha dues maneres de veure la vida: la progressista representada pels demòcrates (amb totes les seves famílies i sectors) i la conservadora representada pels republicans (també amb tots els seus sectors, inclosa l’extrema dreta). I evidentment hi ha el tema dels imposts i un racisme encara imperant: “per què amb els meus diners he de pagar les despeses sanitàries dels altres, especialment si són negres o hispans?”, és una de les frases que s’ha pogut sentir i llegir en la premsa aquests dies. No ens escandalitzem, aquest pensament no està tan lluny del que pensen els ciutadans alemanys –ep, que se jubilen als 67 anys- dels grecs –que no oblidem que es jubilen als 61 o 62-.

Mentre Obama ha aconseguit aquest gir espectacular de cap a la universalització de la sanitat, França ha pegat un cop de timó i ha donat la victòria a les departamentals als socialistes. Ha estat un advertiment clar a Sarkozy, que ha reformat govern. Ha guanyat l’esquerra, però curiosament les eleccions han servit per al resorgiment del partit de Le Pen, és a dir, de l’extrema dreta francesa, que ha aconseguit molts bons resultats a Nord/Pas de Calais, on es presentava Marianne, la filla del fundador de la formació. En el càstig a la dreta sarkoyzianna, hi ha hagut també una revifalla de l’extrema dreta. Caldrà veure com evoluciona la cosa i si els socialistes, per variar, fan pinya. Sigui com sigui, els EUA i França han virat a l’esquerra.