Arribats ja de ple a l’estiu convé anar preparant la llista de llibres que durant l’any –o els anys anteriors- no s’han pogut llegir. Acaba de sortir en la seva versió de butxaca Les veus del Pamano, l’extraordinària novel·la del darrer premi d’honor de les lletres catalanes, Jaume Cabré. La novel·la de Cabré és excel·lent per entendre moltes coses sobre les manipulacions de la història, però sobretot constitueix un homenatge a les terres indòmites del Pallars, una d’aquestes contrades pirinenques que, com tot el Pirineu, es troben sota l’amenaça de la pressió urbanística (i si voleu saber de què va la cosa una de les millors lectures és Pirineus en venda, de Rafael Vallbona, publicat per Ara Llibres fa cinc anys, amb la qual cosa igual que a les llibreries ja no es troba, així de desgraciat és aquest país nostre). La novel·la de Cabré és una delícia i paga la pena la seva lectura durant aquest estiu (i si vau tenir la desgràcia de veure la mini-sèrie de TV3 abans de llegir el llibre, oblidau-la –deu ser l’única cosa bona de no veure la televisió autonòmica que tots volem en aquesta terra nostrada-).A més a més, Jaume Cabré és un d’aquests escriptors compromesos amb la realitat social i cultural del seu país. No té cap problema per declarar-se independentista quan l’entrevisten –a casa i a fora i això és fonamental perquè és un dels autors nostrats amb més repercussió a l’exterior, especialment Alemanya i França i per tant és fonamental que tothom, inclosos els escriptors, facin pedagogia sobre els Països Catalans i la independència a l’exterior- i té molt clar quins són els mals que ens afecten com a cultura i com a país. És un plaer veure que el premi d’honor de les lletres va a parar a algú que l’honora.
De totes maneres, el millor que es pot fer és deixar-se de xarrameca i aquest estiu endinsar-se dins les pàgines de Cabré. I després, si s’escau i va bé, anar a descobrir per on s’escola el riu Pamano i en tornar cap a casa no oblideu la loteria. A Sort sempre toca, diuen.
6 comentaris:
Se m'acumula la faena. De Mira tinc disculpa perquè és una novetat, però vergonya meua no haver llegit Les veus de Pamano. Ençà que puga, em llegiré les dues. Ferrades des del parc temàtic per a guiris borratxos.
No passis ànsia, la vida és una pila de llibres per llegir que no es llegeixen perquè hi ha una nova pila de llibres per escriure que no s'escriuen perquè hi ha una nova pila de llibres per viure dels quals se'n viu una petita part amb sort i torna a començar...
El Tao d'en Tià!!!
Tia...continua ewscrivint per ací. No t'ho dic com a amic..., que ho sóc, però ara t'ho dic en condició de lector. Més sincer no podria ser.
Bon dia a tothom! Malgrat que les meves relacions amb la informàtica són molt i molt precàries, m'atreveixo a treure el nas aquí, aquesta mena de plaça major elèctrica, amb banc a l'ombra per xerrar i fer el caliquenyo (és que això d'àgora virtual em sebla pedant!!!). Estimat Tià, una abraçada! Benvolgut Salvador, no ens coneixem però ... salut i república! Apa, "declaro inaugurado este pantano!" Cal llegir sempre i a totes hores, recordeu que deia Sant Pau en les seves cartes als corintis: "La vida fora de les biblioteques és molt complicada!"
Records i petons per tothom des de l'Empordà! Agustí.
estimat agustí, benvingut a aquest ciberespai tan nostrat. Salva, et vaig contestar via mail -molt llarg- que espero que hagi arribat (no cal que contestis ni que sigui llarg si ho fas). Aferrades als dos!
Publica un comentari a l'entrada