dijous, 3 de juny de 2010

LLIBRE DE BONS PROPÒSITS 30

Les llibreries de Barcelona

El nostre petit país de nom plural és un país que té excel·lents llibreries, encara que de cada vegada hi hagi més intents per també acabar amb les llibreries petites, les de tota la vida, les que animen el barri i els barris. De totes maneres, encara no som Paris, amb els seus bouquinistes a la vora del Sena, on es compren llibres pensant que per ventura s’apareixerà en una pel·lícula que mai no pot ser dolenta perquè no hi ha males pel·lícules si Paris és l’escenari. De totes maneres, una ciutat es fa gran per les seves llibreries i les seves biblioteques i només per això, per les imatges del cine i per allò que conta amb devoció la tieta, ja tenc marcat en el cap el viatge algun dia a Buenos Aires, per submergir-se en els teatres i una vegada acabada la funció poder menjar alguna cosa i després anar a una llibreria, reconvertida en gran centre cultural, fins a les tantes de la matinada. Hom ha de tenir un seguit de llibreries de guàrdia a la ment, fixades per a sempre en les pàgines inesborrables de les agendes on es guarden les coses importants, el telèfon d’un hospital, el dels bombers i els de la guàrdia urbana. Una llibreria i un llibreter són un tresor que no es pot deixar perdre, igual que una bona biblioteca –i per sort Barcelona és una ciutat que compta amb biblioteques excel·lents, fins i tot alguna de modèlica. Així doncs, hom ha de tenir les seves llibreries a cada ciutat i així a Paris és imprescindible passejar pel Quartier Latin i guaitar que tenen en els prestatges, però sobretot és inevitable acostar-se fins a Shakespeare and Co i pensar que tal volta un dia Hemingway i companyia hi compraren els seus llibres, o passejar pels carrers del Bairro Alto de Lisboa i entrar en totes i cadascuna de les llibreries de vell que han convertit aquest barri en un dels espais culturals més fascinants d’Europa pel que fa a la recerca de tresors que en definitiva és el que busquem els lectors. A Mallorca és inevitable passar per la llibreria Àgora a fer un cafè amb na Ramona o anar a Llibres Mallorca, una institució cultural de primer ordre, a saludar na Joana i n’Àlex i a rebostejar i intentar arreglar el món.

Barcelona és un paradís per als amants dels llibres, tot i que de cada vegada es vaig perdent més la figura dels llibreters. Tothom té una llista dels seus indrets preferits i no se sap si és per fidelitat, per amor o pel bon tracte que els peus t’hi acondueixen una vegada i una altra, sempre als mateixos, sempre a la mateixa olor de pàgines i de vegades de pols que és el que separa l’home entre l’estadi d’homo-lector i d’homo no lector, o com diu en Guillem Frontera, tens dret a no llegir, però tranquil, ja se’t notarà. Aquests dies segueixo rutes desiguals i per diferents motius que em duen a posar els peus en aquests temples del saber. Barcelona és una ciutat singular, capaç de reconvertir una església en una llibreria, tal i com passa amb la Central del Raval i llavors hom se sent feliç, imaginau tots els temples oberts durant moltes hores al dia i plens de gent que intenta imposar-se a la barbàrie sovint propiciada pels mateixos detentadors fins fa poc de la propietat de l’immoble. Esglèsies reconvertides en llibreries, en galeries d’art, en escoles de música, en espais de creació. Esglèsies reconvertides en aules de debat i de pensament, en escoles d’idees, en espais de multiculturalitat per tal de reprimir la barbàrie i el pensament únic de masses anys sense deixar-nos escollir si volíem ser o no d’una sola cultura o de moltes, de massa lliçons imposades des de púlpits on sovint no es convida a saber. La Central del Raval és un exemple d’una normalitat cultural deliciosa. M’agrada més aquesta llibreria que la seva germana gran del carrer Mallorca on ara també han posat un cafè, i que algú m’expliqui per què els cafès a les llibreries són tan cars, és l’únic inconvenient, però es tracta de fer negoci, i ja que pots fullejar els llibres mentre beus alguna cosa bé que s’ha de pagar per aquest privilegi, perquè Barcelona això sí que ho té, posa’t maca però que algú pagui el lifting.

La llibreria Laie té encara el seu què de llibreria d’humanitats, amb grans prestatges de fusta, sòlids, massissos, on es pot rebostejar gràcies a cartellets negres que ho tenen tot molt ben indicat. Aquí funciona a la perfecció el sistema de comandes dels llibres, són eficients i efectius i això avui en dia és un gran privilegi. Els llibreters han de ser honrats i sincers, si un llibre pot arribar en una setmana perfecte, sinó és millor que no et creïn falses esperances i així si apareix perfecte, però és millor no comptar-hi perquè sinó la decepció és molt major. La llibreria Proa té la virtut afegida de la seva humanitat. És d’una mida abastable, que convida a la passejada precisa i concreta, a la divagació sense la monumentalitat. La llibreria Catalònia és també un espai de pau i de tranquil·litat, amb l’avantatge que pot ser que et trobis un llibreter poeta que t’atengui i amb qui puguis parlar de llibres. Cada un dels seus pisos té els seus espais i mentre algú perd el temps comprant a El Corte Inglés se’l pot esperar en aquest indret de pau i de felicitat on de vegades també hi ha gent que es dedica a llegir llibres en veu alta perquè la paraula també està feta per arribar a través de l’aire, propagada per les lleis de la física, fins arribar als cervells dels oients que de sobte comprenen que hi ha alguna cosa més en aquella reverberació del fons de la corda vocal surant per l’espai físic entre emissor i receptor, un receptor que amb sort rebrà aquelles paraules que activaran el transmissor neuronal de la curiositat.

Lògicament, Barcelona també té aquestes llibreries d’urgència que actuen com a grans supermercats de llibres i on sovint mai no compres el que vols, sinó el que ells volen que compris, perquè aquesta és una de les principals lògiques de la mercadotècnia aplicada a la gran superfície: hi ha el Corte Inglés i la FNAC i la Casa del Llibre. I després hi ha aquest híbrid que és la Bertrand i que és la llibreria que més m’agrada de totes les d’aquest tipus perquè han tengut la decència de posar passadissos amples i de crear la sensació que estàs en un lloc molt agradable. De moment al lavabo de la Bertrand no m’he trobat cap xapero oferint la seva mercaderia amb la verga sempre a punt com sí que passa per exemple al lavabo de la FNAC on els professionals del sexe cohibeixen la pixarada. A la Bertrand, a més a més, tenen un molt maco espai final on fins i tot hi ha fet algun concert i les presentacions dels llibres. Sí, m’agraden aquests espais diàfans on tens la llibertat d’escollir entre tot el que hi ha als prestatges (el problema sempre ve quan no es demana el que hi ha als prestatges).

I després hi ha les llibreries preferides, la Taifa al carrer Verdi perquè Gràcia és Gràcia i una de les coses que fan que Gràcia sigui Gràcia és aquesta llibreria, les llibreries de Gràcia. Aquí t’hi pots trobar els poetes que compren llibres abans o després d’anar al cine i als habitants del barri que rebostegen a la recerca d’algun tresor perquè a la llibreria Taifa encara queden tresors. A la llibreria Ona s’hi va per militància i per plaer. Situada a la Gran Via, en un lloc estratègic de la ciutat, qui busqui un llibre en català té aquí el seu refugi, el seu indret privilegiat perquè a més a més aquesta és una llibreria que intenta tenir fons i on es troben joies dels llibres editats per Publicacions d’Abadia de Montserrat, ja fa alguns anys, llibres que ens ensenyen i ens fan més feliços, perquè aquesta editorial si no existís l’hauríem d’inventar. La llibreria Ona fa olor de llibreria de tota la vida i per si sol això també paga la pena. I finalment hi ha la sensacional i genial llibreria Negra y Criminal de Barcelona, a la Barceloneta, especialitzada en novel·les negres i en tot el que es mou al voltant del gènere. Allà mateix, al voltant d’una música de jazz, hi he passat algunes bones estones amb el Paco i amb la Montse, i he après moltes coses d’un gènere literari apassionant. Hi ha pistoles penjades al sostre i també hi ha autèntiques bombes als prestatges que estan del tot bigarrats fins a límits insospitables. M’agraden aquestes heroïcitats dels petits llibreters que lluiten amb tots els seus mitjans per intentar que els consumidors poguem escollir què volem llegir i no que ens imposin la darrera moda. Les llibreries són això, una espècie de farmàcia de guàrdia per a l’ànima i per sort, a Barcelona, encara hi ha bons farmacèutics.