Maria La Piedra
i la independència
Vilaweb, que en els darrers temps ens ha donat
unes quantes lliçons bastant importants sobre tractaments
informatius, ha penjat fa alguns dies un
vídeo on es recull la votació per la independència
de Maria La Piedra, actriu que acaba de debutar en
el cine convencional després d’una llarga carrera
eroticopornogràfica. L’al·lota dipositava en una
urna un “Sí” a la independència que és d’allò més
encoratjador.
En les seves declaracions, assegura l’actriu que
“sóc llicenciada en filologia catalana i vaig fer un treball
de recerca sobre la independència de Catalunya”.
A la seva pàgina web s’especifica que, amés a
més, hi va obtenir lamàxima qualificació possible,
la matrícula d’honor. Es veu queMaria La Piedra ha
nascut a Les Borges Blanques el 1984 i que del seu
pas perMollerussa es guarden les excel·lents qualificacions
en el col·legi catòlic de La Salle.
Les declaracions de l’actriu són d’allò més fascinants.
En primer lloc perquè per ser un país normal
hem de tenir actrius (i actors) pornogràfiques independentistes
–de directors ja en tenim, com en Conrad
Son, l’autor del clàssic Les excursionistes calentes–,
i en segonllocperquèamésamés es veuquehi
toca bastant: la seva crida a la participació és notable
i interessant, perquè vincula dues coses importants,
com ara que no es pot estar criticant constantment
els polítics i la situació que s’està vivint i després,
quan arriben possibilitats d’emetre opinions de manera
democràtica, no utilitzar aquest dret.
Maria La Piedra explica també en el vídeo que
s’emprenya com una mona cada vegada que a Madrid
afirma que és catalana i li diuen allò de “bueno,
no se puede ser perfecto”. I aquí ve el drama. Aquesta
al·lota, independentista, catalanista i compromesa
(ha anat fins aMollerussa a votar per la independència)
ha d’estar aguantant el que aguanta a Madrid
–ep, hi ha anat voluntàriament i ningú no l’ha
obligada a dedicar-se al que es dedica– perquè a
casa nostra tenim un problema d’indústria cinematogràfica.
Gairebé no es fa porno en català i no es
pot viure de la indústria derivada (la seva botiga eròtica
i els xous en directe a discoteques, entre altres
recursos).
Al final, si algun dia s’aconsegueix el lloable objectiu
de la independència dels Països Catalans, ens
haurem de plantejar que per ser un país normal,
hem de tenir de tot. Parlat en català, per descomptat.
Fins i tot una indústria potent del porno, per
cert, una de les primeres activitats econòmiques
d’Hongria.
3 comentaris:
Honestament, Tià, una xavala que es casa amb el Ramiro, senyor que practica vale-tudo, acusat de maltractaments, violent, sospitós de relacionar-se amb el bo i millor de la màfia valenciana, una xavala que fa les declaracions que fa a la premsa rosa, que cobra per fer un reality show, em pense, sobre la seua vida, que juga a ser més boba del que en realitat és i posant cara de ser més llesta del que possiblement és, que juga, en definitiva, a totes les baralles que pot encara que algunes facen mala lliga, no diré que li sobra a l'independentisme, però falta tampoc fa.
Doncs a mi em mola la seva actitud, molt millor que la de la Belén Esteban, per exemple...
i sobretot em molen que en el porno es pugui dir frases com "Això sí que és un túnel i no el del Cadí" Conrad Son a "Les excursionistes calentes"
No sé, això de Conrad Son és divertit, pena que no li he vist mai cap pel·li. A mi, en canvi, ella em sembla més falsa que les pessetes de Negrín, que deien, i quan a un se li nota que és fals,bona nit gresol. De la bacaburra eixa de Belén Esteban, només diré que hi ha una pàgina al facebook que es diu: "cada vegada que B.E. obri la boca es mor un filòleg". No sé si els de catalana entrarem, però com entrem, és la ruleta russa.
Publica un comentari a l'entrada