dissabte, 12 de juny de 2010

L'ARTICLE DE LA VEU DE MALLORCA

Elogi de Helen Thomas
10/06/2010

Helen Thomas és un mite vivent del periodisme. La degana dels corresponsals a la Casa Blanca –hi cobria informació des de Kennedy i fins fa pocs dies- ha hagut de plegar als 89 anys d’edat després de, simplement, dir el que pensa i el que pensam molts dels israelians: que marxin de Palestina que ocupen il·legalment des de 1948. Dir això en un país tan cagat a les calces davant dels sionistes com són els Estats Units li ha costat el lloc i la columna d’opinió que mantenia als diaris del grup Hearst –ai, qui els ha vist i qui els veu, exercint la censura per no irritar l’administració americana- i ha acabat amb la carrera brillantíssima d’una periodista de raça descendent de libanesos que s’havia guanyat a pols el dret a fer la primera pregunta davant la compareixença dels presidents.

Que el lobby sionista és molt poderós als Estats Units i arreu del món ho demostren fets tan vergonyosos com la resolució de Nacions Unides davant la mort de nou persones en aigües internacionals en ser atacat un comboi d’ajuda a la Franja de Gaza. Thomas ja havia escrit sobre això i havia qualificat de patètica la postura mantinguda pels EUA. Molts l’acusen de ser la veu de Hezbolà o de Hamàs a la Casa Blanca, però el cert és que amb la seva retirada forçada –simplement per expressar una opinió en un país que es vanta de ser progressista i de tenir una constitució que permet moltes coses però on per exemple hi ha estats que encara ensenyen a la universitat el creacionisme o prohibeixen el sexe anal i per tant les relacions homosexuals completes- es perd una de les persones millor informades i amb més memòria històrica del món. El periodisme perd una baula fonamental només perquè ha expressat la seva opinió, dissident i discordant envers els interessos dels que mouen el món. Aquesta és la magnitud de la tragèdia, que avui en dia no se pot ser anti-ianqui i anti-israelià dins els EUA, perquè et pot costar el càrrec. Per molt que siguis una llegenda vida del periodisme que et dediquis a fer la teva feina: posar el dit a la nafra del poder.