La ciutat dels horrors
Sebastià Bennasar. El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona ha inaugurat fa poc temps una exposició sobre Barcelona, València i Palma i les seves relacions. El comissari de la part palmesana és l’escriptor i bon amic Melcior Comes. La mostra romandrà oberta fins al 12 de setembre i pretén veure com es relacionen les tres capitals dels Països Catalans entre elles i el seu desenvolupament en els darrers anys. No us en puc dir gaire cosa més perquè encara no l’he vista, tot i que està a l’agenda. De totes maneres, qualsevol exposició del CCCB és sempre recomanable, la qualitat i prestigi de l’indret parlen per si sols, així que ànims i endavant les atxes.
El que us volia dir, però, és que a més a més aquesta és una exposició que permet que tothom hi pugui participar. Com? Doncs molt senzill, els comissaris estan buscant els racons més lletjos de cada una de les ciutats per exposar-los tant físicament en un panell que es va renovant com a través de la pàgina web http://www.cccb.org/laciutatdelshorrors/ que és on es poden llegir les instruccions per participar en aquesta iniciativa. De moment he vist que ja hi ha un bon grapat de propostes, algunes de les quals ben estètiques, com si els participants en aquesta singular iniciativa haguéssin volgut demostrar que tenen nivell per estar penjats al CCCB.
Hi ha qui ja ha criticat als comissaris per la iniciativa. No ho entenc. Estam ja farts de veure preses de pèl en forma d’art d’avantguarda que sota un simple títol en francès o en anglès el que pretenen és captar les nostres emocions davant una successió d’imatges dites i anomenades vídeo-art; ens fan entrar en exposicions que resulta que són “instal·lacions” i mostres d’art efímer; i ens foten capses de sabates buides pintades de blanc i ens diuen que amb la mostra el que ha volgut l’artista és copsar la forma amb que Déu s’ha de dedicat a fer sil·logismes amb els collons de l’abisme i ara ens posarem les mans al cap perquè la gent pot enviar fotografies dels llocs més horrorosos de les seves ciutats? Doncs sí que anem malament d’osques.
La iniciativa del CCCB és, al meu modest entendre, boníssima. Per una banda permet la participació de la gent i la seva implicació en el projecte de reflexió que sempre ha caracteritzat les mostres d’aquest espai. De l’altra ens permet obtenir un conglomerat d’imatges que també formen part d’aquestes ciutats. I encara més, fomenta el debat intern. Per exemple, per a un ciutadà de Palma el lloc més horrorós de ciutat pot ser la seu d’un partit polític en una clara al·lusió als casos de corrupció, o la plaça de Cort o el Consolat de Mar si és un anarquista. També pot ser el carrer de Jaume III i totes les seves botigues incitant al consum massiu o el centre comercial de Porto-Pi o el Passeig Marítim. Per a mi, el pitjor lloc de Palma és una platja infestada d’alemanys vessant crema bronzejadora i sangria per tot arreu. Potser al final els enviaré la foto.
3 comentaris:
Bravo. No seré jo qui abogue per una canonicitat estètica, ni per una estètica col·lectiva. Crec que l'experiència estètica és sempre individual i que encara que conec gent que no està d'acord, tampoc crec de l'existència d'un comú estètic bàsic que siga compartit per la majoria. A més a més, una vegada més apareix Adorno i l'estètica del sofriment. I encara que sóc reticent a la visió de Batjin o Luckàcs de la literatura, o l'art, com a transformadors de la realitat, estètica al servei d'aquesta idea, per les crítiques que fas tu, ho dic, trobe infinitament més estètic això que les collonades "modernes" que critiques. Que la gent critica al CCBB per posar fotos lletges de València, Palma i Barcelona? Mira, demà aniré, que crec que els diumenges obrin. Em tinc ganes, collons. Tu sols tindre bon gust.
Ep. però que quedi clar que jo no he vist l'exposició encara, només la versió digital de les fotos, que està molt bé...
Avui no he anat, però aquesta setmana et diré alguna cosa.
Publica un comentari a l'entrada