dimecres, 22 de setembre de 2010

UN DIA A GIRONAn (per a la lectora)

Arribar amb el tren a l'estació. Ha estat plovent tot el camí i Girona està més a prop de la tardor que de l'estiu que encara indica el calendari, tot i que ja setembreja. Ens esperen. Es compleix el ritual i com a mínim s'ha de passar un cop pel pont de les Pescateries Velles. Si no no s'és a Girona. L'Onyar és poc més que un bassiot buit, hi ha que diu que fins i tot és radioactiu. Hi ha les estelades de sempre i al davant tot el barri vell que tant sedueix. Prenem alguna cosa abans de dinar. Novament vistes a l'Onyar, passem pel pont, anem a dinar. Al mig de la conversa, com si fos de tota la vida, hi ha la lectora d'aquest bloc, l'única confessa a qui li puc posar cara de la gent que entra en aquest bloc (mentida, n'hi ha d'altres). Ens continuen passejant per Girona, carrers de discos dels anys 90, un jardí amagat, plou poc però ens refugiam als soportals, va passant la llarga tarda del no fer res i en acabar, tornam a casa, la Renfe esquerpa que ens avalota i Barcelona amb el record d'un llarg dia dedicat a la conversa.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

la lectora (i la resta) et rebrà amb els braços oberts sempre que vulguis venir a veure l'Onyar, a menjar i no fer res!

Tià ha dit...

que bé, m'encanta el plan! Moltes gràcies per l'acollida!!!