article a Mallorca Progrés

La frontera i la cagada dels astronautes

Sebastià Bennassar. Es veu que els astronautes que anaren a la Lluna eren bastant poc curosos amb els seus residus i varen deixar allà abandonades nombroses restes de tot tipus, entre elles bosses amb orines –semblants a preservatius- i deposicions sòlides. Doncs bé, han començat els tràmits per tal que tot aquest fems espacial sigui reconegut com a bé protegit. Entre els promotors hi ha alguns dels estats nordamericans que pretenen que aquest fems sigui protegit pel Govern dels EUA, i una professora que vol que això arribi a ser declarat patrimoni de la Humanitat per part de la Unesco que de moment no s’ha pronunciat. És curiós que un dels estats que ha començat la singular campanya sigui el de Califòrnia i l’altre el de Nou Mèxic. No es pot dir que siguin els estats més tolerants dels EUA.

Amb uns problemes d’immigració brutals –es considera que a Califòrnia hi viuen uns 20 milions de mexicans i que si tots ells marxassin demà al matí l’Estat no es podria posar en marxa i retrocediria a posicions anteriors a l’any 1920- i de conservadurisme –continuen les pugnes pels matrimonis gais- un dels estats més famosos dels EUA ha decidit distreure la seva opinió pública preocupant-se per les dues tones de merda que deixaren el 1969 els EUA a la Lluna. Vista la porqueria còsmica potser seria molt millor que l’home no arribi enlloc més, perquè allà on va ho emmerda.

Els Estats Units són especialistes en crear maniobres d’entreteniment del personal de primer ordre. Aquesta de la conquesta de l’espai i de la merda de Neil Armstrong i companyia arriba just després que hi hagi hagut una manifestació de la dreta i l’extrema dreta al Lincoln Memorial, el mateix indret on Martin Luther King va pronunciar el seu famós discurs del somni. El motiu és que segons ells l’administració Obama margina i discrimina els blancs per sistema. És a dir, que hi ha un racisme negre notable.

La usurpació del lloc mític del discurs afroamericà per excel·lència ha encès notables crítiques en la població negra i ara els EUA tornen a ser un polvorí racial atiat per persones tan infaustes com Sarah Palin, la líder visible del neoconservadurisme més radical que ara es presenta pels llocs com a “mare d’un combatent”. Mentre els blancs atien de nou el fantasma del racisme, es promou el debat sobre les cagarades espacials i la seva declaració monumental.

Però en aquesta suposada batalla pel poder de blancs i negres tothom oblida els hispans. Arizona s’ha convertit en un lloc perillosíssim i de Texas val més no parlar-ne. Això sí, les esportives, els televisors i les rentadores dels EUA les fabriquen les maquilas de Ciudad Juárez, en plena frontera, allà on maten a les dones i on la vida no val res, per ventura menys que les famoses pixarades dels homes que suposadament arribaren a la Lluna. Aquestes vides no estaran protegides per cap estat americà ni seran patrimoni de la UNESCO, simplement perquè estan a l’altre costat de la frontera.