L'article de mallorca progrés

Sarkozy, el genocida i la Belen Esteban

Sebastià Bennassar. Determinades reflexions i determinats comportaments ens escandalitzen, però després el que és més flipant és veure el suport popular que tenen aquestes actuacions. Molts de periodistes ens hem fet un fart de parlar sobre les expulsions dels gitanos a França promogudes pel govern Sarkozy. Certament, les polítiques d’aquest home d’origen hongarès –és a dir, que per les seves venes hi ha amb tota probabilitat alguna sang jueva o gitana- han recordat èpoques de les més dures a la vella Europa, però la política del metec que ha arribat al capdamunt da la nació on més es prima el concepte de ciutadania, resulta que té el suport del 78% dels espectadors d’un conegut programa matinal que s’emet a TV3. Els gitanos passen així a ser un veritable problema transfronterer i per a l’audiència catalana, en Sarkozy adquireix el to de tot un gran estadista.

Unes setmanes després apareix la notícia que en Ratlo Madlic, responsable directe de la matança de Srebrenica, on 8.000 bosnians musulmans varen ser assassinats a sang freda i on la ONU i Europa es van cobrir de vergonya amb els seus cascs blaus, possiblement encara viu dins el territori de l’actual Sèrbia. I la notícia s’acompanya amb una xifra brutal: quasi el 70% dels serbis s’oposen fermament a qualsevol operació militar per tal que sigui arrestat i conduit al tribunal de la Haya. Molts, a més a més, el consideren un heroi de la pàtria Sèrbia, la mateixa que va acumulant greuges des de la derrota al camp de les merles fa ja 6 segles llargs i la mateixa que odia els EUA que sempre han volgut impedir que hi hagi una Gran Sèrbia. És una altra de les xifres que escarrufen i que demostren que el polvorí dels Balcans està més encès que mai i que només falta una petita espurna per tornar-lo a encendre, això sí és que mai s’ha apagat, que ja se sap que una terra on musulmans, cristians i ortodoxes duen set segles assassinant-se està massa abeurada de sang com per ara trobar una solució fàcil.

Més xifres i percentatges. Si Belén Esteban es presentàs avui per avui a les eleccions generals aconseguiria tenir més del 7% dels vots de tota Espanya i el seu partit seria la tercera força democràtica al Parlament Espanyol. Aquesta és la constatació absoluta del fracàs de la política educativa i social d’aquest país i la mostra del poder dels creadors dels monstres televisius.
Davant de totes aquestes xifres percentuals s’hi amaga una sensació de fracàs del tot espaterrant. En el món on vivim, amb la història que duim sobre les nostres esquenes, és indigne que la política d’expulsió francesa tengui el suport popular massiu, que un genocida sigui considerat un heroi de guerra i que el meu vot hagi de valdre tant o tan poc com els que pensen votar a aquesta dona, l’únic mèrit de la qual és haver-se quedat embarassada d’un torero i tenir una quota de share tan elevada que fa pensar que en aquest país el que fa falta és tallar totes les emissions televisives per sempre.