Venècia com a exemple

Sebastià Bennasar. Venècia, el miracle construït sobre les aigües, s’enfonsa. No és cap novetat, però ara no s’enfonsa pels seus fonaments inestables construïts sobre l’aigua de la llacuna que la vincula amb l’Adriàtic –i on per cert es va viure un dels darrers atacs de Taurons Blancs a la Mediterrània, que acabà amb la vida d’una banyista al Lido- sinó que ara s’enfonsa des de dalt, és a dir, s’esbuca, s’enruna, s’enderroca. El Govern italià es troba immers en una gran crisi –econòmica, la de prestigi i de poder és eterna i Berlusconi només és la punta de l’iceberg- que fa que les partides aprovades i atorgades des de la inundació de 1961 en els darrers no arribin. I Venècia necessita aquests diners per poder reparar les seves cases i les esglésies –més de 100 algunes amb obres tan interessants com quadres de Tintoretto a l’interior- i evitar que a la podridura del fons se li sumi la del cel. Diuen que els diners no arriben perquè s’està fent el gran projecte Moisés per protegir la ciutat de les marees altes i que el 2014 ja estarà en funcionament, però també és cert que per ventura el 2014 hi haurà molta menys Venècia per protegir que no pas ara.

Les autoritats de la República Sereníssima –aquella entitat històrica fascinant que va donar a la història de la literatura un dels personatges més interessants que ha existit mai, Marco Polo, i un d’aquests llibres de lectura imprescindible (no cal confondre amb obligatòria perquè lectura obligatòria és un oxímoron quasi tan gran com intel·ligència militar) que és el Llibre de meravelles- han decidit recórrer a altres fórmules per evitar la catàstrofe: la publicitat d’empreses privades i demanar ajuda a la Unió Europea. Com que sembla que això dels cabals públics tampoc no acaben d’anar massa bé en aquesta casa comuna on sembla que la prioritat absoluta és la política agrària, evitar que s’enfonsi Hongria –i la indústria pornogràfica derivada- i que Grècia no hagi de malvendre les illes (que tampoc no passaria res), la via més factible ha estat la de la publicitat i ara tota Venècia es troba coberta d’anuncis publicitaris.

També han decidit començar a fer pagar un euro al dia a cada un dels turistes que visitin la ciutat. Us sona quelcom semblant anomenat ecotasa, que resulta que ja es paga a molts indrets d’Alemanya, França o en entrar a ciutats com Florència? Doncs amb un euro al dia dels 30 milions de turistes que cada any van a Venècia, les autoritats pretenen recaptar al voltant dels 100 milions d’euros anuals, i amb la publicitat uns 50 de complementaris, amb la qual cosa tendran 150 milions d’euros per dedicar a netejar els canals, reparar mosaics i apuntalar i restaurar esglésies. Ningú no ha posat cap crit al cel, els turistes no deixaran d’anar a Venècia i la ciutat es posarà ben maca. Mentre, aquí, el primer projecte estrella del primer pacte de govern es va avortar per culpa dels hotelers. I així ens va va.