Comptadors d'ovelletes
Dos paios seuen un al costat de l'altre dins un TGV que fa el trajecte Madrid-Barcelona. Quan el tren va tot llançat a 300 km/h, passen per la vora d'un camp on hi pastura un ramat d'ovelles. El que seu al costat de la finestra s'ho mira amb displicència i diu: “Mira, cent vint-i-quatre ovelles que pasturen”. El del costat no diu res, però es queda tot encuriosit. Al cap d'una estona, amb el tren també a tota pastilla, passen a frec d'un altre camp i veuen un pastor amb el gos, tot enfeinat a arreplegar les seves ovelles. “Mira”, torna a dir el de la finestra, “aquest pastor té cent divuit ovelles”. L'altre ja no pot resistir més i pregunta: “Escolta, però com t'ho fas, per comptar les ovelles a aquesta velocitat que anem?”. I el de la finestra respon: “Home, és molt fàcil. Primer compto les potes, les cues i les orelles. Ho sumo tot i després divideixo per set, i llestos”.
Alguna cosa estranya succeeix també amb els recomptes de manifestants, i encara més segons quina sigui la manifestació. A la de dissabte hi van assistir un milió i mig de persones, segons Òmnium Cultural, o un milió cent mil, segons la Guàrdia Urbana. Molt bé. Crec que van ser els del col·lectiu Contrastant els primers a posar en qüestió aquesta mena de xifres milionàries, perquè –segons deien– al passeig de Gràcia i rodalies senzillament no hi cap tanta carn humana en moviment. És possible, vés a saber. Ara bé: sembla que, de manera simètrica a la tendència a exagerar el nombre de manifestants, se n'imposa darrerament una altra que consisteix a fer-los desaparèixer com per art d'encanteri. I així tenim aquesta gent de l'empresa Lynce, que afirmen que dissabte, a Barcelona, es van manifestar –pam amunt, pam avall– cinquanta-sis mil personetes. Quina cosa més còmoda i folgada hauria estat aquesta! “Medición de aglomeraciones”, anuncien els senyors de Lynce a la seva pàgina web. “Contamos gente”, presumeixen. Potser que es comprin un àbac. O que facin com el del tren i es dediquin a sumar orelles i cames. Cues no, que encara es faran un embolic.
Després hi havia els eufemismes divertits. En alguns mitjans constitucionalistes ma non troppo parlaven de “centenars”, o fins i tot “desenes” de milers de persones. La qual cosa no deixa de ser certa, és clar. Ara bé, quan tenim deu centenars de milers de persones, o cent desenes de milers, acostumem a fer servir un vocable que es diu milió. Mi-li-ó. Ho dic perquè sembla que els hagin de sortir panses a la boca només de pronunciar la paraula, si més no relacionada amb la mani de dissabte. Quan es tracta de la guerra d'Iraq, o fins i tot d'una mani de bisbes, no els fa tanta mandra usar-la. Però s'hi hauran d'anar acostumant. No cal cap xifra exacta per entendre que, aquesta vegada, ni amb la roja triomfal podran fer veure que no ho han sentit.
Dos paios seuen un al costat de l'altre dins un TGV que fa el trajecte Madrid-Barcelona. Quan el tren va tot llançat a 300 km/h, passen per la vora d'un camp on hi pastura un ramat d'ovelles. El que seu al costat de la finestra s'ho mira amb displicència i diu: “Mira, cent vint-i-quatre ovelles que pasturen”. El del costat no diu res, però es queda tot encuriosit. Al cap d'una estona, amb el tren també a tota pastilla, passen a frec d'un altre camp i veuen un pastor amb el gos, tot enfeinat a arreplegar les seves ovelles. “Mira”, torna a dir el de la finestra, “aquest pastor té cent divuit ovelles”. L'altre ja no pot resistir més i pregunta: “Escolta, però com t'ho fas, per comptar les ovelles a aquesta velocitat que anem?”. I el de la finestra respon: “Home, és molt fàcil. Primer compto les potes, les cues i les orelles. Ho sumo tot i després divideixo per set, i llestos”.
Alguna cosa estranya succeeix també amb els recomptes de manifestants, i encara més segons quina sigui la manifestació. A la de dissabte hi van assistir un milió i mig de persones, segons Òmnium Cultural, o un milió cent mil, segons la Guàrdia Urbana. Molt bé. Crec que van ser els del col·lectiu Contrastant els primers a posar en qüestió aquesta mena de xifres milionàries, perquè –segons deien– al passeig de Gràcia i rodalies senzillament no hi cap tanta carn humana en moviment. És possible, vés a saber. Ara bé: sembla que, de manera simètrica a la tendència a exagerar el nombre de manifestants, se n'imposa darrerament una altra que consisteix a fer-los desaparèixer com per art d'encanteri. I així tenim aquesta gent de l'empresa Lynce, que afirmen que dissabte, a Barcelona, es van manifestar –pam amunt, pam avall– cinquanta-sis mil personetes. Quina cosa més còmoda i folgada hauria estat aquesta! “Medición de aglomeraciones”, anuncien els senyors de Lynce a la seva pàgina web. “Contamos gente”, presumeixen. Potser que es comprin un àbac. O que facin com el del tren i es dediquin a sumar orelles i cames. Cues no, que encara es faran un embolic.
Després hi havia els eufemismes divertits. En alguns mitjans constitucionalistes ma non troppo parlaven de “centenars”, o fins i tot “desenes” de milers de persones. La qual cosa no deixa de ser certa, és clar. Ara bé, quan tenim deu centenars de milers de persones, o cent desenes de milers, acostumem a fer servir un vocable que es diu milió. Mi-li-ó. Ho dic perquè sembla que els hagin de sortir panses a la boca només de pronunciar la paraula, si més no relacionada amb la mani de dissabte. Quan es tracta de la guerra d'Iraq, o fins i tot d'una mani de bisbes, no els fa tanta mandra usar-la. Però s'hi hauran d'anar acostumant. No cal cap xifra exacta per entendre que, aquesta vegada, ni amb la roja triomfal podran fer veure que no ho han sentit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada