dimecres, 28 de gener de 2009

SE'N VA UN DELS GRANS


Mor als 76 anys l'escriptor nord-americà John Updike, cronista càustic i prolífic de la vida de la classe mitjana americana de petites ciutats i barris
Cronista d'Amèrica
Redacció

John Updike en una fotografia feta durant una conferència el 2004 MANDEL NGAN / AFP
L'escriptor nord-americà John Updike, mort als 76 anys molt a prop de Boston (Massachusetts), va consagrar gran part d'una extensa obra a la descripció càustica de la vida dels nord-americans de classe mitjana a les ciutats petites i als barris perifèrics de l'est dels Estats Units.
Antic col·laborador de la revista New Yorker, es va fer cèlebre gràcies a Corre Conejo (Rabbit Run, 1960), la primera novel·la d'una sèrie de cinc aventures de Harry Rabbit Angstrom, que decideix abandonar casa seva per escapar de la mediocritat de la seva existència.
Harry torna a casa a El Regreso de Conejo (Rabbit Redux, 1971) i, tot i que retroba la mateixa insatisfacció, s'hi avé per convertir-se en una persona rica a Conejo es rico (Rabbit is Rich, 1981), abans d'afrontar la mort a Conejo en paz (Rabbit at Rest, 1990).
Aquestes dues novel·les van valer a Updike guanyar dos cops el premi Pulitzer de literatura en la categoria de ficció, el 1982 i el 1991.
Rabbit va tornar a la llibreria amb la mateixa regularitat decennal el 2001 amb Conejo en el recuerdo y otras historias (Rabbit Remembered), publicat en un recull.
L'altre alter ego d'Updike, el novel·lista jueu novaiorquès imaginari Henry Bech, també era un personatge recurrent en la seva obra; primer en algunes informacions i després en tres reculls apareguts el 1970 (El libro de Bech), el 1982 (El regreso de Bech) i el 1998 (Bech en la Bahía).
Updike va arribar a atribuir a aquest "autor nord-americà mig desconegut" -i pretext per criticar o lloar el món de l'edició- un premi Nobel fictici de literatura el 1999.
Escàndol amb 'Parejas'
El sexe té un paper important en l'obra de John Updike, que el 1968 va escandalitzar amb Parejas (Couples), en què explicava els intercanvis sexuals d'una desena de parelles en una petita ciutat imaginària.
El 1984 la seva novel·la Les brujas de Eastwick (The Witches of Eastwick), adaptada ràpidament al cinema amb Jack Nicholson, Cher i Susan Sarandon, havia provocat vives crítiques dels moviments feministes.
Profundament cristià, Updike, en les seves entrevistes més recents, es confessava nostàlgic dels Estats Units de la seva infància. "L'Amèrica que es presenta automàticament a la meva imaginació és un país mig rural on la ràdio, el telèfon i el cinema són novetats i on els espectres de la moralitat protestant exerceixen encara una forta influència", va explicar el 2005 en una entrevista.
Reculada del puritanisme
Però també va confessar que "Rabbit i jo hem estat agradablement colpits, els últims cinquanta anys, per la reculada del puritanisme en el capítol de les lleis, els costums i la moda femenina".
El 2006 Updike va tornar a causar sensació quan va publicar Terrorista (Terrorist), una novel·la en què intentava entrar en el cervell d'Ahmad Ashmawy Mulloy, un jove nord-americà musulmà de 18 anys que cau en la xarxa d'un imam fonamentalista.
Però aquest retrat ple d'empatia per un jove convertit en terrorista a causa dels excessos de Nord-amèrica va ser mal acollit per la crítica, cinc anys després dels atemptats de l'11-S.
En total, Updike va escriure prop de 60 llibres, entre els quals també obres de poesia, teatre, assaig i crítica literària.