dimecres, 21 de gener de 2009

ÀLEX VOLNEY AL BALEARS. GRAN ARTICLE

Llibres d’animals (no ficció)
Àlex Volney

Entren i surten clients quasi a un ritme frenètic. Problemes d’aparcament, d’obres, etc..., tot comentant com estan els carrers i nosaltres rere el taulell, un altre cop, dient que sí. De vegades n’entren quatre o cinc de cop i després roman la llibreria una estona sense ningú. Sol ser el moment per preparar devolucions, fer comandes, reclamar o col·locar llibres. No ho sembla des de fora, però sempre n’hi ha i mai s’acaba, com a totes les feines. Tot just quan ja he agafat el ritme i em decidesc a reestructurar una secció, entra una senyora d’uns cinquanta anys i fa la volteta tímidament davant els prestatges.
Allò d’abordar el client amb la pregunta de si vol res, o la puc ajudar, ha passat a la història i es procura que se sentin com a ca seva. Però, és evident que aquesta senyora necessita una ajuda i per no molestar o per timidesa no gosa dir res. Vivim en un país on no tothom sap el que suposa entrar en una llibreria. Existeix la por i la vergonya a fer-ho en uns percentatges molts alts. La meitat de la població no ho fa mai, sembla que aquesta persona ha decidit trencar la norma, un poc tard, però ho aconsegueix, malgrat que hi hagi alguna cosa que no acaba de rutllar. - Bon dia. -Buenos días.
No és que la clienta no sigui de parla catalana, se li nota força que ho és, no veig necessari girar-la, la llengua. És d’aquestes persones ben mallorquines, però que no sabem com, davant "un jove" o "un desconegut" mantenen el castellà. Un servidor mai no dubta, si cal, a canviar de llengua, però, en aquests casos ja és força ridícul fer-ho. -Vostè dirà!? -/Yo, buscaba libros...–no es decideix–/ –... Idò l’ha encertada! -/Libros que enseñen cosas de la vida.../ –Algun tema en concret? -/Sí, con fotos, bien explicado...
-/Si concretam el tema o tal volta l’editorial (per afegir alguna cosa). -/Yo... quería ver libros de animales!/ -Molt bé, idò si és tan amable vingui, en aquesta secció tenim les guies de la natura i a continuació el prestatge d’animals. Interessen mamífers, peixos, un manual d’ornitologia...? -/No! yo busco de animales, pero no son "desos"/ –...!? -/Ahora no lo veo.../ Es belluga cercant amb el cap de dalt a baix i d’esquerra a dreta, com qui ha extraviat el saler per la cuina. -Si no tenim el que cerca sempre li ho podem comanar. -/Sabe, es que yo tengo un problema.../ Es torna a aturar, les confessions dels clients sovintegen, però en cap moment es pot preveure un desenllaç tan infeliç:
-./...es que yo tengo gusanos en el vientre y.../ -Oh! senyora, disculpi... ehem, crec que no la puc ajudar pas, tal volta en una llibreria tècnica (amoll com a darrer recurs) després m’adon del doi que he dit davant la sorpresa). -/¿Pero? ¿no hay libros de esto, usted caballero no sabe? ¿no me podría aconsejar...? -/Disculpi, senyora el millor seria que parlàs amb el seu metge, que demanàs hora... aquí sols servim llibres. La senyora clienta ho lamenta i s’acomiada. Fot el camp per allí on ha vengut. Em quedo esmaperdut, pensant que aquí dintre qualsevol cosa és possible. M’incorpor a la feina, però aquest cop decidint reestructurar i de passada fer un cop d’ull al fons que tenim sobre animals.
Mentre repàs mentalment aquest últim pas a fora veig desfilar emmarcats pel finestral del mostrador, fauna ben diversa. Entre la salvatgina algun eriçó i algun colom amb un peu davant s’altre. Un cavallet estirat per una corda, una cussa, un menet i una cabra. Un vailet amb una gàbia i de la mà una padrina. També un drac tot seguit d’un alicorn, no hi ha beneïdes que valguin un brot de rudera. La senyora "dels animals", potser, es torna a sentir igual com si mai no hagués entrat a una llibreria. Els percentatges en les estadístiques del sector sembla que avui no hauran variat. Existeix, també, una generació perduda de lectors. Molt perduda.