L'article de mallorca progrés

Europa i Islam, tretze segles de relació

Sebastià Bennassàr. En els darrers temps sembla que hi ha molts de nervis en el si de la vella Europa amb la presència de l'Islam com a religió en el continent. Convindria, davant de declaracions, intencions i lleis com les que estam presenciant en els darrers temps, tenir una mica de memòria històrica i recordar que l'Islam ha estat present a Europa com a mínim des del segle VIII, amb la invasió de la Península Ibèrica. Convindria recordar, també, que hi ha hagut regnats islàmics a prop de Marsella durant gairebé dos segles i que als Balcans i a bona part de la mal anomenada Europa de l'Est la presència de l'Islam ha estat una constant fins als nostres dies.

És això una defensa de l'Islam com a religió i de la seva presència a Europa? No. Jo som un ferm partidari del laïcisme des de l'Estat i de deixar la religió com a activitat privada de cadascú a casa seva i finançada de forma exclusiva pel grup de creients o per la comunitat, i en cap cas gràcies als diners públics, que han de servir, bàsicament, per garantir una sanitat i un ensenyament laic i públic de qualitat, com a garanties principals de l'Estat del Benestar.

Però davant de les veus que alerten de l'amenaça de l'arribada de l'islam, convindria dir que aquestes pors al que ve de fora duen arrelades com a mínim cinc segles a Europa, sobretot d'ençà que els turcs varen ser ben a punt d'entrar a Viena en nombroses ocasions. Vull dir que la distinció del continent Europeu entre els bevedors de vi i els bevedors de cervesa; o els dels països on el comunisme mai no va governar dels que aquells que sí que es varen haver de sotmetre al règim de la dictadura del proletariat; també permetria una nova categorització: la dels països on l'Islam hi va governar en algun moment de la història i la dels que no. Els resultats serien ben curiosos i permeten novament la distinció entre aquestes dues Europes i sobretot veure i analitzar els problemes amb la seva justa correspondència, perquè la presència de l'Islam a Europa no és pas una qüestió de dos dies, sinó alguna cosa ben present i que només els 45 anys d'història comunista posterior a la II Guerra Mundial va aconseguir minimitzar.

I és que la molt possible entrada de Turquia en la Unió Europea ens torna a plantejar novament els límits d'Europa i la seva extensió territorial. Hi ha l'Europa emmarcada com a continent i hi ha aquella Europa que es regeix per les lligues de futbol i de bàsquet, on els equips turcs i els israelians també hi són presents, per posar només uns quants exemples. I davant d'això ens hauríem de preguntar fins a quin punt la riba sud de la Mediterrània no és Europa si atenem a les seves relacions històriques. Sigui com sigui, allò que no podem dir és que aquest és un problema nou, sinó que, com a mínim, té tretze segles. Només per puntualitzar.