dissabte, 28 de febrer de 2009

GRAN ARTICLE DE CLIMENT PICORNELL

Bob Dylan a Formentera?
Climent Picornell 28/02/2009 Vistes: 17
Ja sé que són dèries d’un freaky vell com un servidor, però va pasturar realment Bob Dylan per Formentera o és un altre d’aquests bluffs que van passant de mà en mà? Algunes circumstàncies m’han fet variar el meu punt de vista, però no la convicció que no va romandre a cap molí de Formentera, l’estiu de 1967.
La història és com continua. Bob Dylan, ja ric i molt famós –ha publicat una de les seves obres mestres, el doble long play Blonde on Blonde–, el 29 de juliol de 1966 té un accident de moto a bord d’una Triumph 500, no s’ha acabat d’aclarir si es fa molt de mal o és l’excusa per desaparèixer una temporada, estressat per la tensió de la fama.
Segons es desprèn de les biografies que he llegit, no sortí de Nord-amèrica, "m’havia retirat i vivia com un eremita", ni es mogué del redol on vivia. Es va canviar de casa, la seva filla Anna nasqué l’estiu, va assajar amb alguns components del que després seria The Band, conta R. Robberston que enregistraren les "cintes del soterrani", preludi del següent disc John Wesley Harding, un altre dels clàssics i dels canvis que féu Dylan en la seva astronòmica carrera. Fins que a l’octubre del 67 retorna a Nashville, enregistra JWH, i el gener de 1968 reapareix en públic en un concert homenatge a un dels seus referents, Woody Guthrie, que havia mort feia uns mesos.
Hi ha, a la vegada, una història paral·lela que situa el geni passejant per l’illa i vivint en un molí de La Mola, justament mentre complia a Formentera 26 anys, maig de 1967. Cap documentació gràfica en absolut de la seva estada, ni influències indirectes a la seva obra posterior, ni tan sols a través de la lectura d’una cançó que parla d’un molí, que no és un molí sinó una talaia ( All Along the wachtower, per cert, amb una versió acollonant de Jimi Hendrix).
Darrerament han sorgit algunes proves indirectes que hi va ser i que un servidor no ha pogut contrastar per circumstàncies curioses. Ja m’havia interessat per l’estada de Dylan a Formentera, juntament amb la d’alguns cantants famosos, en aquells moments, per les Pitiüses. De Joni Mitchell, Nico de The Velvet Undreground, Pink Floyd, King Crimson, Mike Oldfield, Frank Zappa, Eric Clapton, Bob Marley, John Anderson de Yes... hi ha material fotogràfic o alguna cançó o alguna iconografia: Molins, Es Vedrà, "Formentera Lady".
El darrer que ha manifestat que hi va ser és James Taylor, un dels meus cantants favorits, company de Carole King amb el seu You’ve Got a Friend; Taylor –El País, Formentera en el recuerdo, Manuel Cuéllar– recordava perfectament que un dia la barca de Formentera a Eivissa –supòs que devia ser la Joven Dolores– el va deixar; a la matinada, amb un al·lota dormint arrepitada a ell, se’n va témer que s’enyorava i composa amb quatre grapades Carolina in my mind: el record de Formentera era viu quaranta anys després.
Un altre element a afegir a la llarga marxa de personatges que arribaren dissolts amb la riuada de hippies, "peluts", primer malvistos i després part de la imatge d’aquestes illes. No passa el mateix amb Dylan, que, tanmateix, ha quedat incorporat a totes les guies i citacions de famosos a l’illa, però ni fotos, ni referències sustentables a les seves biografies, ni tampoc a la seva obra.
El fet de veure James Taylor, tenir un record viu de Formentera i llegir que un periodista sol·licitava "del joven e innovador Consell Insular de Formentera la dedicación de un espacio público o cultural con el nombre de Bob Dylan", em van reverdir l’interès.
Ja he sabut a través d’una autoritat del Consell de Formentera que no feien comptes fer-li cap "monòlit" semblant al de Jules Verne prop del far de La Mola. Primer de tot, la cosa no quadra: tots els seus biògrafs el fan ésser, de juliol de 1966 a la fi de 1967, amagat prop de Woodstock, neix una filla mentrestant, el seu tarannà antifeixista seguidor de Lorca no el fa un candidat a venir a l’Espanya franquista, C. Rollanson al seu documentat treball "Solo soy un guitarrista", Bob Dylan in the Spanish – speaking world, no diu res de res de l’Estat espanyol, fins al seu primer concert a 1984.
I a més, les cançons del seu disc John Wesley Harding res no tenen a veure amb Formentera, ho explica ell mateix, ni "vaig somniar que veia sant Agustí..." no té a veure amb cap llogaret de l’illa, de cap manera. Seguint amb la ‘trola’ o veritat, es continua dient que si Dylan anà a Formentera fou per indicació d’algú relacionat amb Robert Graves, amb un feix de llibres que li va donar el també poeta Allen Ginsberg i que quan Dylan se’n va tornar els va deixar a Robert Lewis Baldon (1920–1997), que hi tenia una espècie de biblioteca oberta.
"Vaig conèixer Graves a Londres, passejàrem plegats per Paddington Square" i sí, Allen Ginsberg li dóna llibres, però els hi dóna en mà poc temps després del seu accident i se sap un per un de qui eren: Rimbaud, Lorca, Blake, Whitman... Tot plegat em feia olor d’un trencaclosques que algú havia acoblat. Mentre cavil·lava això, un amic m’informa que pel Canal 33 un personatge formenterer manifestava que ell va jugar a escacs amb Bob Dylan dins la Fonda Pepe. Vaja! Ara em quedaven més fils a lloure: el personatge dels escacs i els llibres que, suposadament, Dylan deixà a l’illa.
Coman a Canal 33 que m’enviïn la cinta i el personatge –que és Pius Tur i Mayans– diu exactament, des del minut 36 fins al 38, que sí, que jugava a escacs amb Dylan, amb un grup d’amics. Ningú d’aquests acompanyants imprecisos no ha dit mai res de Formentera, que se sàpiga. Pius Tur i Mayans solia anar al bar Cristal de Palma. Vaig anar-hi no sé quantes vegades, per demanar-li aclariments –com anava vestit Dylan, de què exactament parlaren, amb qui anava, si va tocar la guitarra algun pic...– quan, al cap de pocs dies, vaig veure l’esquela de Pius Tur als diaris.
S’havia mort. Coneixia Tur de la universitat, era professor de música, havia estat conseller de Transports en un dels governs del PP de Gabriel Cañellas, l’affaire del Túnel el resquitllà. Ara mort, poc podré aclarir. Al cap de poc dies vaig veure també l’esquela de la seva dona. Vegin la notícia de la mort de Pius Tur en alguns mitjans: "Mor el formenterer que jugava a escacs amb Bob Dylan". És una situació estranya, per res del món no vull fer mentider Pius Tur –només em faltaria aquesta– però li hagués volgut demanar si, tal vegada, es confongué de cantant... ell li diu "Bobby", cosa que irritava Dylan, ell era Bob, no Bobby, jo què sé...
Quant als llibres que suposadament deixà Dylan, la biblioteca de Baldon amb més de 22.000, estan en procés de catalogació o una cosa semblant. Quina feinada aclarir si algun llibre du anotacions que s’hi puguin atribuir. O esbrinar si algú més que Tur el veié a Formentera. O la de demanar-ho a Dylan mateix! No he acabat la meva pesquisa. Encara que, si realment Dylan hagués estat a l’illa, no estaria de més fer-li alguna cosa de reconeixement. Sempre ajudaria Formentera.