Esperant la fideuà de Jaume Font

Sebastià Bennassar. Més de cinquanta centres escolars han de sortir en defensa de l'única llengua pròpia de les Illes Balears i mentre això passa tota la classe política està pendent d'un sol home que es veu que remena els fogons amb mestria i precisió i que té qualque coneixement d'història recuperant el nom de Lliga Regionalista pensant-se que per ventura és un Cambó qualsevol -i si ho és val més no fiar-se de personatges sinistres que col·laboraren amb el franquisme malgrat haver fundat una col·lecció imprescindible per a la cultura catalana com és la Bernat Metge-. Es veu que darrerament això de la política dels exclosos passa per la recuperació de noms històrics per mirar de conservar les actes de diputat -i de moment el precedent en el cas de Solidaritat Catalana ha estat exitós per a Lopez Tena i Uriel Bertran, que varen buscar un cap de cartell mediàtic com Laporta i entraren al Parlament català (per cert, últimament no se'ls veu gaire)-. Mentre tothom està pendent del que passa al bar Espanyol -voleu dir que un tipus que li posa aquest nom al seu bar ha de ser la gran esperança del regionalisme, altrament dit del mallorquinisme polític de dretes?- les escoles de Mallorca han de sortir al carrer a defensar allò que hauria de defensar l'Estat per mandat constitucional: la llengua catalana.

La situació no és per fer-hi broma. Les escoles surten al carrer perquè tenen por del genocidi lingüístic al que es pugui arribar en un futur gens llunyà (el mes de maig, el de les flors a Maria i tota la pesca). I en certa mesura tot està vinculat a un home que fa fideuàs per als seus clients a un bar d'Inca. Jaume Font s'ha convertit en la gran esperança blanca de tots manco els populars. Si l'anunci mediàtic de presentar-se amb un nou partit s'hagués de traduir en vots, Font tendria majoria absoluta, perquè sembla ser que el votarien fins i tot els morts (ai, mira que es lleig això de tornar a treure segons quines coses, ara que teníem la festa en pau). Què voleu que vos digui? Consider en Jaume Font un excel·lent polític i crec sincerament que defensa molt més “lo nostro” (sigui el que dimonis sigui això) que no la gran majoria de polítics del PP. I esper, sincerament, que les coses li vagin molt bé, però convendria que des dels altres partits també es fes política i les coses ben fetes. Les eleccions s'han de guanyar i no esperar què el PP les perdi per la marxa de Font i els vots que pugui arrossegar. Ja veurem què passa. Això és com voler guanyar als despatxos el que s'ha perdut al camp de joc. I al camp de joc es pot guanyar,empatar o perdre, però s'hi ha d'anar amb dignitat.

I ara mateix són molt més dignes aquests cinquanta centres escolars que surten al carrer a defensar el nostre futur que no tota la colla d'arreplegats que mira de cap als fogons del bar Espanyol d'Inca per veure si amb una carambola històrica acaben entaplegant un plat de fideuà. O com a mínim el cap d'una gamba.