article a Mallorca Progrés

La vella Europa davant la protesta nordafricana

Sebastià Bennassar. L’extensió de la protesta del món magribí engegada un parell de setmanes enrere a Tunísia ha canviat els plans de tothom. Els directors dels diaris pensaven que seria una notícia més o manco acolorida per vestir la secció d’internacional amb un conflicte proper però llunyà i fàcilment oblidable i que durant uns dies podria donar sortida als articles d’opinió d’experts professors en el món àrab amb residència oficial a la riba del Sena, a París. Els policies i l’exèrcit, que allò seria una protesta més i que a la fi tendrien uns dies d’acció amb elecció de múltiples candidats a rebre la porrada, la bala de goma o el tret. Els analistes polítics internacionals pensaven que allò seria una flor d’estiu concentrada i localitzada i que no calia grans alarmes. Tots s’equivocaven i alguns fins i tot mentien de forma descarada des de les pàgines d’aquests grans diaris. (Als mentiders és fàcil trobar-los, són tots aquests que deien que ells ja havien previst que això passaria i que ja ho havien dit fa no sé quants dies. I és fàcil trobar-los perquè abans de l’esclat dels disturbis de Tunísia no en parlava ningú, i si no basta anar a veure les hemeroteques). L’extensió del conflicte els ha deixat amb un pam de nas i du camí de convertir-se en una de les principals notícies de la dècada al Magreb, que com a mínim estan vivint un canvi impensable fins fa poc temps.

Les revoltes nordafricanes han servit per veure que Europa és aquest vell continent que es dedica a fer el rídicul per sistema, com si fos una vella que ja no pogués aguantar-se els pets. Les suposades democràcies occidentals han tornat a mostrar el llautó, perquè les protestes han acabat amb un caramull de règims amics dictatorials que com a mínim no eren islamistes, que negociaven a preus ridículs les matèries primeres i que a més a més contenien la immigració. L’absurd més flagrant l’ha fet Itàlia demanant cent milions d’euros per aturar el flux migratori tunisià, que ha començat a fer-se a la mar per arribar a l’illa de Lampedusa desafiant l’hivern mediterrani i una de les zones de la Mediterrània amb un major nombre de taurons, un dels animals més nobles de la mar en comparació a aquestes rates infames italianes que han volgut posar fre a la llibertat i que ja s’han afanyat a demanar cent milions d’euros i vaixells per aturar aquest èxode. És la mateixa Itàlia on els homes li riuen les gràcies a Berlusconi i on les mares voldrien que fossin les seves filles les que s’haguéssin prostituït amb el Cavaliere.

Doncs Europa faria bé de començar a tremolar, perquè després d’Egipte i de l’extensió de la protesta de cap a la península aràbiga i de cap a Líbia, Algèria i el Marroc, potser que no li quedi cap règim amic destinat a contenir les onades migratòries, perquè tot fa pensar que hi haurà una pujada notable tant de l’islamisme com de la immigració.