El favor del públic costa de guanyar. Quim Monzó és avui per avui un dels millors escriptors de la literatura catalana, però el seu paper l'ha guanyat a pols. Al centre d'art de Santa Mònica es pot veure aquesta mostra que fascina per la riquesa dels seus continguts i sobretot perquè ens mostra els orígens del narrador: un tipus que als 21 anys se n'anà al Vietnam a fer de periodista, que va aconseguir una beca per viure a Nova York i que ha viatjat a tot arreu; un escriptor que ha incorporat alguns paràmetres moderns a la manera d'escriure catalana, com els jocs amb la postmodernitat i els texts de Raymond Carver, mereix el reconeixement que se li està fent. Monzó és molt més que l'escriptor enginyós o l'articulista atrevit. De fet, és un dels tipus més divertits i intel·ligents que mai he entrevistat.
2 comentaris:
bé, tenint en compte que Quim Monzó és un plagiari que s'ha comprovat que almenys fins al 2002 va estar plagiant articles del Courriel International, que la seva obra és mediocre, que el seu estil és avorrit i que gaudeix de la protecció de tot l'stablishment oficial i tancat del poder a Catalunya, aquesta expo és una mostra d'autobombo fallit i prescindible. Particularment Monzó hauria de tornar tots els premis que ha guanyat i dir-nos quins dels seus llibres no són pròpiament seus.
Totalment d'acord amb l'anònim d'aquí sobre.
Publica un comentari a l'entrada