diumenge, 14 de febrer del 2010

ELS DIUMENGES A BARCELONA


Fa fred, molt de fred. La ciutat presenta un d'aquells matins de cel blau i sol que no escalfa. Surto de casa. Passejo per davant de Santa Maria del Mar embolcallada amb preservatius. Ara en diuen obres i ningú no sap quant duraran. Ningú no sap mai quant duren les obres a Barcelona. A l'estació de França no hi ha ningú. Potser la ciutat encara dorm, tot i que ja han tocat les dotze i mitja i fins i tot hi ha pocs guiris pel carrer. Clar, ells deuen estar dinant. Compro els bitllets per anar a València. A la Renfe no ha canviat res i els venedors continuen sense saber català. Metro. Barceloneta-Verdaguer, canvi i fins a Hospital Clínic. Llegeixo Eça de Queirós i em sento estrany en aquest comboi ple de jugadors d'hoquei que van a jugar el partit hebdomadari. Surto i m'envaeix l'olor de malaltia de l'Hospital. En entrar al gimnàs el que ve és la bafarada de la calefacció. Entro al darrera de la recepció. La Raquel i jo ens posam al dia. Hi ha hagut la dispersió, el desencontre del grup un cop acabada la universitat. Sortim al carrer tocades les dues i mitja. Metro, Diagonal-Liceu. Ja hi ha la Cris. En sortir arriba el Pedro. Ens perdem al Raval de cap al restaurant. Converses, rialles, sembla com si el temps no hagués passat. Marxam. El bar del museu marítim és un d'aquests espais que conviden al repòs, a la conversa. Els sanitaris són grans i tots els acabam visitant. La gent va marxant i ens quedem els de sempre, la Cris, la Raquel i jo. Una entrevista per a les pràctiques de periodisme. Arriba el Salva i la conversa s'allarga. Ens movem de cap a les terrasses del Maremàgnum. El pont de fusta, els records de la primera vegada que vaig venir a Barcelona, la conversa amb els amigs que s'allarga amb les cerveses. Continuam. Elles marxen i nosaltres trencam pels carrerons foscos de Barcelona, carrer de Rull, els carrers que ens duen de cap a casa. La Maria ens espera amb tota la seva esplendor a Jame I. Sopam, més cerveses, més converses, i al final el record dels amics.