Aquests darrers han estat dies de Teatre. El retorn a l'època laboral comporta, quasi sempre, un canvi important a la cartellera de Barcelona, que se concreta de forma notable en el mes d'octubre.
Així, el dia de la Mercè començàrem per veure "Rock&Roll" de Tom Steppard, amb direcció de l'Àlex Rigola, al Lliure. Me va entusiasmar, però potser no som objectiu perquè jo sóc Rigolista i del Lliure, així que ja m'hi tenien el cor robat. Però si no heu pogut anar a veure la funció, és imprescindible comprar el text de l'obra, perquè és el resum de la nostra història més contemporània.
La companyia de teatre barroc de Madrid va posar en escena "La vida es sueño", de Calderón, al teatre Romea, un altre dels espais que s'han de tenir en compte a l'hora de veure bon teatre a Barcelona. Tant la interpretació -especialment la interpretació- com l'escenografia, varen ser perfectes. I no és fàcil en una obra que s'ha representat tantes de vegades. Avui és el darrer dia que teniu per anar a veure-la.
I una de les millors notícies possibles per als amans del teatre és la recuperació del Goya, que és dirigit per Josep Maria Pou. La primera peça en estrenar-se ha estat "Els nois d'història", d'Alan Bennett, una obra que parla de l'educació i que haurien d'anar a veure tots els mestres, educadors, i tota aquesta gent que es dedica a fer plans d'estudi des de foscos i llòbrecs despatxos a Madrid. No us la perdeu. Que Pou sigui el director d'un teatre és una notícia formidable.
1 comentari:
Estimat Sebastià,
estic d'acord amb el que dius perquè jo també he tingut el goig de veure aquestes tres obres tan extraordinàries. Si em demanessis quina de les tres m'ha agradat més m'jo posaries molt difícil... Ja era hora que l'escena del teatre canviés una mica a Barcelona! TAn musical i tanta mandanga! visca el teatre en MAJÚSCULES!
Publica un comentari a l'entrada