Europa i l'extrema dreta
Sebastià Bennassar. Europa ha fet un gir espectacular de cap a la dreta i l'extrema dreta. Fins i tot les polítiques dels governs suposadament socialistes estan aplicant unes retallades dràstiques que estan suposant, a la pràctica, la liquidació de bona part de l'Estat del Benestar. El darrer ascens vertiginós de l'extrema dreta ha estat a Àustria, que des dels anys 90 havia vist com el partit FPÖ anava escalant posicions fins a les eleccions al land de Viena del passat diumenge on es van consolidar com a la segona força i han posat en perill el principal bastió de la social democràcia, que haurà de buscar pactes a la desesperada per mantenir la capital de l'Estat i el govern de la seva regió. Així les coses, l'extrema dreta ha aconseguit meravellosos resultats a Suècia i Holanda, on decideixen part del programa de govern actual i a Àustria, i s'esperen pujades fortes a la resta de països, mentre que la dreta ja governa a Anglaterra -i està aplicant un programa de retallades socials notable- amb quasi tota seguretat obtindrà la presidència de la república portuguesa renovant en el càrrec a Aníbal Cavaco Silva i deixant els socialistes de cada vegada més sols i amb més problemes de governabilitat, i governa a França, amb el cas de l'expulsió dels gitanos com un dels més destacats recentment.
Convé observar ben de prop el cas austríac perquè el discurs de l'FPÖ s'ha basat de forma essencial en la islamofòbia i contra la immigració, fet que els ha donat uns resultats molt bons. El PP català ja està fent seu el discurs contra la immigració per a les properes eleccions catalanes, temerós que partits com Plataforma per Catalunya li puguin restar vots per ser massa tous en aquest aspecte. La islamofòbia s'està estenent per tot Europa: prohibició de burka a França i Holanda o de construcció de minarets a Suïssa són només la punta de llança que mostra fins a quin punt el discurs de la por està aconseguint molts vots. Tot això està provocant que els partits de dreta tradicionals hagin d'endurir el seu discurs si no volen quedar despenjats en la lluita pel poder i veure's superats per aquells que estan més a la dreta. Sarkozy ho ha entès molt bé i després de la crisi dels gitanos ha recuperat popularitat precisament entre les classes més desafavorides. Sembla que ha après bé la lliçó de Le Pen i la seva manera d'aconseguir vots al sud de França en base al conflicte racial.
Sigui com sigui, Europa està fent un gir radical que pot ser molt perillós. Al continent hi viuen molts milions de persones immigrades d'arreu del món i el debat del futur haurà de ser l'encaix de totes aquestes persones en la nova Europa. Certament, la integració i l'assimilació seria l'ideal, però ja es veu que el conflicte està a flor de pell i que aquest és un problema bastant mal de gestionar que, de forma immediata, està acabant amb el progressisme al vell continent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada