El proper divendres dia 15 es compliran 70 anys de l'assassinat del president de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys, al Castell de Montjuïc. La societat civil catalana ha preparat tot un seguit d'actes de desgreuge i de reivindicació de la memòria històrica del president màrtir, capturat a una casa de la Bretanya pels nazis alemanys i regalat a les autoritats franquistes que no dubtaren d'executar-lo després de torturar-lo a Madrid, on aquella demòcrata de tota la vida que és Esperanza Aguirre no va deixar que es fes l'homenatge a les antigues instal·lacions militars on va començar el martiri de Companys.
Cal recordar que cap dels governs espanyols no ha volgut anular el judici sumaríssim feixista contra Companys, que ni tan sols va poder defensar-se dels càrrecs que se li imputaven. Afirmen els monjos de Montserrat, que per alguna cosa tenen en nòmina alguns dels homes més intel·ligents del país, que això difícilment es farà per mor del significat polític i català que té el president Companys. És per això que divendres se celebraran unes exèquies a l'església de Sant Agustí de Barcelona i que diumenge es farà un gran acte solemne a Montjuïc per honorar el president màrtir, on onejarà la bandera catalana que a partir d'ara recordarà totes les víctimes caigudes per Catalunya.
La figura mítica del president Companys ha estat revisada en els darrers temps pels historiadors, que en molts de casos han remarcat alguns aspectes dubtosos de la seva gestió. Sigui com sigui, però, del que ningú no pot dubtar és del simbolisme del president i de la vergonya de la seva mort. Els qui encara continuen entestats en mantenir en silenci el seu assassinat estan sent còmplices de l'intent de genocidi del franquisme envers el poble català. Per això aquesta reivindicació de la figura de Companys en un marc tan complex com és l'actual català -amb la sentència de l'estatut i les eleccions d'aquí a quatre dies- adopta un significat encara molt més profund i molt necessari.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada