El cap de setmana ha acabat amb la visita del poeta Salvador Iborra a casa, el meu estimat amic Salva, que diumenge va venir per menjar escudella i carn d'olla. Al final s'hi va sumar l'Orland Verdú -a l'hora del cafè- i la conversa va ser d'aquelles que valen molt la pena i que s'allarguen durant l'horabaixa (fred al carrer, la llum que marxa ràpid, la imminència de la partida). Si voleu llegir un molt bon llibre de poesia agafeu "Encara ens queda un llençol per embrutar" (a la imatge) i endinsau-vos dins els versos d'Iborra. Un plaer de tardor.
3 comentaris:
Sebaaaas... El de la foto no és Salva!! jaja.. Et vaig trobar a faltar aquell cap de setmana. Enhorabona per ser com ets! Un abraç. Rafeta.
Tens tota la raó, el de la foto és n'Orland. A segons quines hores la comprensió lectora i visual es pot veure seriosament perjudicada, més encara si és cap de setmana.
No, jo no sóc, no, és el Petro!!! Em va encantar aquell moment, potser fou el més autèntic de tot un estrany i difícil cap de setmana. Qui persegueix somnis...
Publica un comentari a l'entrada