El programa de l'assignatura Literatura Hispanoamericana, que estic estudiant, ha començat la roda de visites d'escriptors vius. Aquesta és una gran sort, perquè normalment els escriptors només solen entrar a les universitats una vegada que són morts i que no es pot fer gaire cosa més que panegírics sobre la seva obra, però no se'ls deixa que s'expliquin. Villoro -imprescindible la lectura de la seva novel·la "El testigo" i del seu assaig "Iguanas y dinosaurios" (aquest darrer penjat a internet i molt breu)- es va guanyar el seu públic amb la seva senzillesa, la veu càlida i ferma i les seves ganes de mostrar-nos alguns dels recursos de l'escriptor. Vàrem poder viatjar a Mèxic sense moure'ns de l'aula, i això és alguna cosa que només aconsegueixen els grans. LLegiu-lo, val la pena.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada