LLOPS, BÈSTIES, MUNTANYES MALEÏDES

Aquests dies de fred, edredon fins a gairebé el nas, làmpada oberta i bona lectura. Això és el que aconsella la saviesa popular i precisament de saviesa popular ens parla el llibre de Pep Coll, Muntanyes Maleïdes, que La Butxaca va recuperar l'any 2008 en un format que li dóna una segona vida al llibre i que ens permet gaudir-lo allà on volem. Els Pirineus se'ns presenten de mans d'un pirenaista reconegut que excel·leix per la seva qualitat literària en el recull. Llops udolant en altres nits pretèrites, óssos i altres bèsties, poblen aquestes muntanyes maleïdes, amb els humans com a principals depredadors del territori.

ANDREU GALAN

"La realitat és un incendi.
La poesia consisteix a preservar-ne les flames"

ANDREU GALAN, "Cansat de Diumenges". Labreu Edicions.

PEP MARIA AGUILÓ, EL PERIODISME HONRAT

Li devia aquest post des de fa molt de temps. Segurament molts de vosaltres el coneixeu. Es tracta de Josep Maria Aguiló, periodista durant molts anys del diari Última Hora i corresponsal de l'ABC a Palma. Va deixar el periodisme en el diari de la ciutat per coherència ideològica i personal, en desacord amb la campanya contra Aina Calvo.
En Pep Maria és un gran amic, una persona amb qui pots confiar, passi el que passi. Aquest Nadal em vaig retrobar amb ell després de mesos de no veure'ns. I amb en Toni Gomis. Un altre dels tipus que duc al cor des de fa molts anys. En Pep Maria va arribar al periodisme després de jo, però d'ell vaig aprendre moltes coses: a suavitzar algun titular, a donar sempre una darrera oportunitat a les fonts per matisar les seves declaracions, a fer la feina ben feta encara que això implicàs acabar a altres hores de la matinada. En Pep Maria és un tipus eqüànime, desorganitzat però magistral, una autèntic prodigi de la natura a l'hora de consumir dolços que cap altre cos humà podria metabolitzar. Com tothom, té els seus defectes, però les seves virtuts el superen. És un amic, i aquest Nadal els reis no podrien haver duit res millor que el seu retrobament. Que te vagi tot molt bé.

UNA QÜESTIÓ DE 5%

Aquests darrers dies passats a Ciutat per començar el nou any han estat intensos. A banda de les festes hi ha hagut reunions, trobades amb amics i algunes discusions sobre política (millor ho anomenarem converses). Sigui com sigui, el que està clar i el que sembla que molta gent ha perdut de vista, és la necessitat imperiosa que els diferents partits nacionalistes que es presentin a les properes eleccions aconsegueixen superar la barrera del 5% dels vots emesos. Això és fonamental tenir-ho clar perquè en aquestes properes eleccions crec que el gran guanyador serà l'abstenció. Per això mobilitzar el vot nacionalista serà clau: potser mai un diputat haurà costat tant poc. El PSM hauria de començar a decidir la seva estratègia -Bloc o no, amb EU o no- així com les altres forces: UM, ERC i Entesa per Mallorca (ep, i alguna cosa nova que pugui sortir). Mentre a Catalunya l'independentisme ja preocupa i molt, a Mallorca sembla que la cosa no estigui particularment ben arrelada, així que cal començar a fer esforços ja.

QUATRE ANYS DE FEINA

És dissabte a la nit i recollim els esforços de quatre anys de feina i de quatre anys de joia. Estudiar una carrera universitària és sobretot forjar amics per a tota la vida. Al darrere han quedat els divendres al sol esperant la professora de literatura russa, els cacaolats a la barra del bar, la caça i captura d'una taula al restaurant de Jaume I, els sopars, les converses, les hores passades a la biblioteca, teclejar, teclejar, teclejar, teclejar fins a l'infinit treballs que mai no acaben, el bar del jardí de la ciutadella, el viatge a Tunísia, el viatge a Lisboa, els llibres, els centenars de llibres que hem carretejat amunt i avall, la pel·lícula El Padrino amb una manteta a casa meva, el cus-cus, les birres al Pikako, el bar Irvin dels taxistes, la Orquídea i el karaoke, la Sal i la Piscina, les classes del Ródenas, les presentacions, les obres de teatre, els xous d'història medieval, les campanes de literatura alemanya, Girona, Vic, el partit del Barça, el Lluís i la seva vitalitat, les genials classes de l'Enric Ucelay i sobretot el punt i principi de la nova vida amb els amics. Felicitats, Gaudeamus Igitur i Els 4 Gats, Opium per a tots i al final, la platja de Barcelona, el mar i la nova vida.

EL PATRIMONI HUMÀ

Sortir de Barcelona perquè te tornin a dir bon dia quan entres a un local, sigui quin sigui, des de la botiga de l'agroalimentació fins al cafè més petit. Trobar-te amb gent que deixa a mitges la matança del porc per dur-te a veure l'ermita del seu poble amb un jeep que és l'únic que pot passar per un camí ple de neu i gel. Discutir sobre llibres electrònics en un bar de LLeida amb tres desconeguts com si ens coneguessim de tota la vida. Passejar pels paisatges de la infantesa i retrobar el caliu humà. Trobar agraïment per a les paraules que escrius i per a les que dius i la sensibilitat que fa compartir coses. I estar envoltat de tota la natura i de tot l'art del món per reconciliar-te amb les persones.

ACTES DE SUPERVIVÈNCIA

Intentes comprar temps per escriure. Hi ha massa projectes, massa necessitats, massa lloguers per pagar. Cada nou compromís és una nova prostitució de la ploma. Et guanyes la vida escrivint -aquesta sí que és bona, dir-li guanyar-se la vida a aquesta incertesa constant, a aquest no saber què passarà la setmana que ve, si encara et publicaran o no els articles, si hi haurà algun nou encàrrec o no, si les teves opinions són prescindibles- però sovint no tens temps per escriure. Promocionar els teus llibres, tenir presència als mitjans, pagar el dinar, el lloguer, els petits plaers de la vida, també són viure d'escriure. Sí, tots tenim un preu i alguns el duim al front, honradament. Viure d'escriure també és això, sobreviure.